Yoyalodije

El Club Atlético Osasuna

Com a navarresos, són i no són bascos, no sé si m’explico.

Potser els que s’expliquen malament són ells: d’una banda, el sentiment basc és evident a Osasuna: són l’únic dels grans equips d’Euskalherria amb un nom euskaldun (Osasuna = la Salut o el Vigor), els seus seguidors són els gorritxak (els vermellosos), i les penyes adopten majoritàriament noms en euskera: Sukar Gorria, Txapela, Ostatu, Beti Gorri, Antsoaingo talde gorriak, Txaragorri, Deabruak taldea, Sakanako gorritxak, Kaparrotsu skunk, Coyote gorriak, Txandrío, Iratxo gorria, Txato gorriak, Hartza gorriak, Txirrinta gorria, Bihotz gorri, Haizegorri, Irrintzi gorriak, Errotxapeako gorriak, Ausartak gorriak, Bortzirietako gorriak…

Quasi sempre amb el gorri (vermell) present, sense oblidar un eventual toc d’humor: peña Kategorria.

Els mateixos ultras de l’Osasuna, els Indar Gorri (força roja), es defineixen com a abertzales militants. La penya es va fundar el 1987 en trobades de joves al voltant de l’emblemàtica estàtua que recorda la gamazada, la rebel·lió dels basco-navarresos en defensa dels furs que volia abolir el centralista German Gamazo, ministre d’Hisenda del govern Sagasta. En aquell 1893, tota Pamplona cantava: Pues si el Gobierno de España
/ sigue con sus pretensiones, / se tomarán en Navarra
/ serias determinaciones.

Els Indar Gorri reclamen l’existència d’una selecció nacional basca unificada i no exhibeixen mai banderes nazis, al contrari, organitzen jornades contra el racisme que culminen amb partits contra equips d’immigrants.

La presidència del club no ho veu tan clar, però. Està més pròxima a aquella part de l’opinió pública navarresa que veu la unitat basca amb grans reticències. La presidència es limita a suportar amb la cella dreta alçada els crits abertzales de les penyes i no fa fàstics a les dures actuacions policíaques contra els Indar Gorri, d’una contundència que crida l’atenció, vist que no són ultres violents.

Per descomptat que també hi ha molts afeccionats gorritxak que passen de tot, fins i tot del futbol quan la bota d’ardo gorria ja està buida, els patxis els diuen, equivalents als tribuneros del Camp Nou o als piperos del Bernabeu.

La història d’Osasuna és lenta. No va pujar a primera divisió fins al 1935 i l”any següent va tornar a segona. Després de la guerra civil no li va anar millor; va baixar a Tercera, es va quedar amb només 200 socis i va caure en una situació tan desesperada que l’equip es desplaçava amb dos taxis, als que s’embotien 13 jugadors, el tècnic i el massatgista. Va sobreviure llogant el camp de San Juan al Frente de Juventudes per 4.000 peles trimestrals.

El ressorgir es va fer esperar fins al 1949. Amb l’entrenador Amadeo Labarta els resultats van millorar però, tot i així, només va pujar de categoria per una decisió administrativa: el desdoblament en dos grups de la segona divisió.

El 1953 va aconseguir pujar a primera. Era quasi un equip novell, ja que abans només hi havia jugat una temporada. Convertit en equip ascensor, va tapar forats amb vendes ocasionals dels millors jugadors, com les de Zoco i Ruíz al Madrid (1961). El 1966 va fer el seu pelotazo venent el camp de San Juan per 40 milions de ptes. que li van permetre saldar deutes i aixecar un camp nou al costat del riu Sadar. Tanmateix, amb el camp magnífic acabat d’estrenar, Osasuna va baixar a tercera, desgràcia que un dia li podria passar a qualsevol altre equip, tant de Cornellà com del Prat.

Fermín Escurra va ser el president de la primera gran època d’Osasuna. Amb ell, el club es va mantenir 14 temporades a primera divisió (1980-94), amb entrenadors com el culé Pedro Mari Zabalza. El 1985, Osasuna va debutar a Europa; va jugar la copa de la UEFA eliminant el Glasgow Rangers. Va repetir el 1991, quan va eliminar l’Slavia de Sofia i el VdB Stuttgart. L’Ajax, però, el va aparcar amb dos gols de Bergkamp.

L’ultima recuperació l’ha fet l’any 2000, tornant a primera amb Javier Miranda de president i Miguel Angel Lotina d’entrenador.

Dos anys després, arribava Patxi Izco a la presidència. Copio la traducció de la biografia publicada a la Wikipèdia basca: “Patxi Izko de Osasuna president és. En 2002 agafà el carrec, a las elecciones després de vèncer. Des del primer any, Javier Aguirre va portar per entrenar l’equip. Tots dos fites grans han aconseguit… El 2006, a la presidència de nou es presentà Patxi Izco. Ningú contra ell competir volgué, i les eleccions automàticament guanyà.”

És un home que expressa amb claredat les idees; prou ho va mostrar fa un any, quan va declarar: “He comprobado que Pérez Burrull es un delicuente”, després de ser atracats en un partit contra no recordo qui. Juanfran, víctima de dos penals clamorosos, havia estat expulsat per Pérez Burrull al crit de: “Si te tiras, aprende a tirarte mejor”.

Amb Javier Aguirre d’entrenador, Osasuna va gaudir de dues temporades magnífiques. La 2004-05 va deixar una victòria de 0-3 al Bernabeu i una final de la copa del Rei amb el Betis. Malgrat perdre-la a la pròrroga, Osasuna es va classificar de nou per a la copa de la UEFA.

L’Stade Rennais els va eliminar a les primeres de canvi, però Osasuna anava realment fort i aquella temporada va quedar quart a la Lliga, cosa que el va classificar per jugar les prèvies de la Champions, la fita més alta de la seva història.

Va ser afaitat de primeres per l’Hamburger SV, passant a la copa de la UEFA, on va arribar a la semifinal eliminant el Bayer Leverkusen. Allí va ser aparcat pel Sevilla, l’equip que, finalment, aconseguiria el campionat.

Tot i que Osasuna és un club modest que mai no ha guanyat cap campionat de primer nivell,  gràcies a la seva estabilitat econòmica és un dels únics quatre clubs que es mantenen com societat esportiva, amb Barcelona, Madrid i Athlétic. L’Escuela de Futbol de Tajonar és, aiximateix, de primera categoria, amb una extensió de 30 ha., nombrosos camps i bones instal·lacions.

L’uniforme d’Osasuna té una retirada blaugrana (samarreta roja i pantaló blau marí) que es fan perdonar amb la segona equipació, blanca impol·luta, més merenga que la dels merengues. L’equip ha estat un destí habitual de juvenils madridistes, com Soldado “el gudari”. Potser la contractació de José Antonio Camacho com entrenador hagi estat també una manera de fer-se perdonar els molts anys que Zabalza els va entrenar.

A la salut del gran Zabalza aniran, doncs, dimecres, tots els gols que Messi, Ibra… o Txigrinski puguin endossar a Mister Samarreta Suada 2010, merengue de vici, periquet de pro i millor persona.