Si us plau, amics yoyers, no dedueixin del títol cap crítica al brillant post del grosso @Integral i SÍ una crítica a tota la Junta Directiva del Barça, els interessos de la qual estan molt allunyats dels de la majoria de yoyers en general i la dels pajiplantillers i mercattolovers en particular. Pels interessos de la Junta són prioritaris altres aspectes de la seva gestió abans que no pas la política de fitxatges, les altes, baixes i traspassos de jugadors o la planificació esportiva en general. Les prioritats de la Junta, per gust o per força, estan condicionades per la legislació espanyola, la normativa UEFA, els propis estatuts del Barça, la reforma del Nou Camp Nou o els inconfessables interessos d’alguns directius. Repassem aquests condicionants:
1) LFP. L’exigència d’avalar el pressupost del Club davant la Lliga de Futbol Professional d’acord amb la Disposició Addicional Setena de la Ley del Deporte:
Los miembros de las Juntas Directivas de estos Clubes responderán mancomunadamente de los resultados económicos negativos que se generen durante el período de su gestión. Tales resultados serán ajustados teniendo en cuenta las salvedades de las auditorías. El ejercicio económico comenzará el 1 de julio de cada año y terminará el 30 de junio siguiente. Antes de comenzar cada ejercicio, la Junta Directiva deberá depositar, a favor del Club y ante la Liga Profesional, aval bancario que garantice su responsabilidad y que alcance el quince por ciento del presupuesto de gasto.
Donat que la Directiva actual és una continuació de l’anterior Junta de Sandro Rosell, els càlculs s’haurien de fer a partir de la temporada 2010/2011, que és quan va començar el primer mandat. Amb els beneficis acumulats, la Junta ja s’ha alliberat de la necessitat d’avalar, però cal recordar que els dos darrers exercicis s’han tancat en beneficis gràcies a la venda de Cesc i Alexis i que enguany tancarem, probablement amb beneficis, gràcies a la venda de Pedro. Així doncs, la Directiva ha de filar molt prim si vol evitar haver de tornar a avalar cas que l’acumulat de beneficis no ho impedeixi. El cost d’un aval no és cap broma. Recordem-ho amb números rodons. El 15% d’un pressupost de 600 M/€ són 90 M/€ que repartits entre 20 directius correspondria a cadascun d’ells avalar un import de 4’5 M/€. Per aconseguir un aval bancari de 4’5 M/€ s’ha de tenir un patrimoni personal que el 99% de yoyers no tenen i el 98% de socis culers tampoc. Cas d’obtenir l’aval, el cost mensual de mantenir-lo tampoc és cap broma. Un aval de 4’5 M/€ tindria un cost anual de 45.000 € en el suposat cas de pagar només un 1% anual de comissió. Un percentatge, dit sigui de passada, totalment fora de mercat. L’import a pagar pel manteniment d’un aval no el guanya la majoria de culers ni la majoria de yoyers. És comprensible doncs, que sigui una prioritat de la junta evitar l’acumulació de pèrdues per evitar haver d’avalar.
2) UEFA. L’exigència de l’UEFA per complir amb l’anomenat Fair Play Financer, que és aquell conjunt de normes i requisits exigits per millorar la salut financera dels clubs europeus. Un d’aquests requisits estableix que la massa salarial del jugadors no superi el 70% dels ingressos del Club. El Barça estaria fregant o ja hauria superat aquest percentatge. Potser això explicaria el fitxatge de jugadors amb perfil baix i sous relativament menors, les plantilles relativament curtes o fins i tot el manteniment del filial a segona B on els sous a pagar són més baixos que a segona.
3) ESTATUTS. En aquest cas les exigències arriben auto imposades per la pròpia Directiva amb la modificació de l’article 67 dels estatuts. La modificació incorpora:
3.1. l’obligació de tancar els exercicis amb beneficis i
3.2. complir un determinat rati entre deute i EBITDA.
Artículo 67.º Equilibrio patrimonial La Junta Directiva está obligada al mantenimiento del patrimonio neto del Club y, a tales efectos, deberá efectuar los mejores esfuerzos para llevar a cabo una gestión que se refleje en la formulación de las cuentas anuales auditadas sin excepciones, con un resultado positivo después de impuestos. En el supuesto de que, a pesar de dicha regla, la liquidación de un ejercicio económico con pérdidas sea aprobada por la Asamblea General, la Junta Directiva deberá compensar el importe de las pérdidas con el resultado de la gestión de los dos ejercicios posteriores.
Del mismo modo, la Junta Directiva deberá hacer los mejores esfuerzos para llevar una gestión con un endeudamiento neto que no supere la cantidad resultante de multiplicar por dos el EBITDA (beneficios antes de intereses, impuestos, depreciaciones y amortizaciones). A pesar de dicha regla, si la ratio de endeudamiento llegara a ser superior como resultado de una liquidación de ejercicio económico aprobada por la Asamblea General, la Junta Directiva tendrá la obligación de restablecer el equilibrio patrimonial en los dos ejercicios siguientes, alcanzando la citada radio de endeudamiento. El cumplimiento de dicha ratio deberá ser expresamente certificado en el informe de auditoría anual del Club.
L’article 67 és molt exigent i està per veure si la Directiva, cas que es complissin els supòsits contemplats, optaria per la seva aplicació estricta o es trauria alguna martingala de la màniga per obviar-ne la seva aplicació i els seus efectes. El deute net del darrer exercici és de 328 M/€ i el rati entre EBITDA i deute és de 3,2, un rati que supera, amb escreix, el que estableixen els estatuts. Si no milloren molt els ingressos, cosa que aquesta Directiva ja ha demostrat que és incapaç de fer, és del tot evident que la política de fitxatges se’n veurà ressentida. Curiosament però, la reforma de l’article 67 va incorporar una excepció pel que fa a l’endeutament vinculat a la reforma del Nou Camp Nou, que és un dels altres condicionants a considerar.
4) NOU CAMP NOU. A la modificació de l’article 67 s’hi va incorporar l’excepció següent:
Para el cálculo de la regla de equilibrio patrimonial contenida en el presente artículo respecto al endeudamiento global no deberá computarse la partida correspondiente al financiamiento de proyectos extraordinarios de inversión en inmovilizado material destinados a instalaciones afectas a la actividad deportiva y ordinaria del Club, la cual deberá ser objeto de un plan específico independiente.
La inversió inicialment prevista en la reforma del Nou Camp Nou és de 600 M/€ aproximadament i el seu fiançament s’obtindrà a través de tres vies:
1) recursos propis
2) endeutament bancari i
3) l’anomenat Naming Rights de l’estadi.
No és agosarat pensar que, si aquesta inversió s’acaba tirant endavant, probablement se superi el pressupost inicialment previst com ja va passar l’any 57 amb la construcció del Camp Nou quan es va multiplicar per 4 (quatre) la inversió inicialment prevista. Tampoc és agosarat pensar que no serà fàcil compatibilitzar la reforma del Camp Nou amb la planificació esportiva. Sembla evident que, si un terç del finançament de la reforma ha de sortir dels recursos propis, això anirà en detriment dels recursos destinats a la política de fitxatges.
Recentment s’ha filtrat el suposat acord amb Nike que implicaria un considerable augment dels ingressos en concepte de Marketing ja que el Club recuperaria els drets dels productes Barça que tenia cedits a Nike. Jo, que sóc desconfiat de mena, poso en quarantena la informació sobre el referit acord. És més, considerant que els encarregats de buscar patrocinadors per posar-li cognom a l’estadi són empreses de l’entorn de Ian Todd, ex home fort de Nike, mentor de Sandro Rosell i vinculat a la majoria de business a l’entorn de l’esport, no m’estranyaria gens que si l’acord amb Nike és realment positiu, potser és perquè hi hauria alguna concessió que segurament desconeixem sobre la reforma del Camp Nou, sobre el cognom de l’estadi o sobre la construcció del nou Palau Blaugrana. O de totes tres coses alhora.
Darrerament també hem conegut que Bartomeu i Rosell estarien negociant amb la fiscalia la compra de la seva impunitat amb càrrec a les arques del FC Barcelona, l’import de la qual reduiria considerablement els resultats de l’exercici en detriment, òbviament, dels recursos disponibles per a fitxatges.
Així doncs, amics yoyaires, no confiïn en planificacions esportives il·lusionants ni en fitxatges tipus Luis Suárez o d’altres fitxatges de 80, 50 o 30 minolles. Ni tampoc esperin fitxatges amb salari top. La Junta Directiva ni pot ni està per la labor. On vostès veuen un porter (MATS) per als propers 10 o 12 anys, la Directiva hi veu una gran oportunitat per fer calaix. Si arribés una oferta, posem per cas, de 40 M/€, no dubtarien en traspassar-lo. D’aquí potser vingui l’interès del Barça en mantenir contactes amb l’entorn de Reina. On vostès veuen la venda del lateral Adriano com una oportunitat per a fer una mica de cash, la Directiva només hi veu un compromís amb el ‘fill secret brasiler’ del Sandrusku i no farà absolutament res que l’Adriano o el seu ‘pare’ no vulguin. On vostès veuen la sortida de Vermaelen com una oportunitat de fer calaix, la Directiva només hi veu l’agraïment als serveis prestats, ja que amb el fitxatge del jugador belga van poder retornar a l’Arsenal el sobrepreu cobrat pel traspàs de l’Alexis. Sobrepreu que va contribuir considerablement al tancament de l’exercici amb resultats positius. On vostès hi veuen, amb la sortida gratis d’alguns jugadors, una nefasta i denunciable gestió de la Directiva, aquesta només hi veu -amb dos pebrots!- una gran oportunitat per rebaixar la massa salarial del Club, com quan van regalar el guaje Villa a l’Atlético de Madrid.
Altresí: el desig humit d’aquesta Directiva seria vendre al Déu Messi per poder liquidar d’una sola tacada totes les seves penes. No ho faran perquè seria la seva sentència de mort. Ara bé, si marxar del Barça fos una iniciativa única, personal i intransferible del propi Messi, l’actual directiva estaria encantada de la vida, encara que només en poguessin treure, posem per cas, 150 M/€.
Del neo-nunyistes, també coneguts com a ESADE Boys o The Avalators, sempre et pots esperar el pitjor.
Doncs això…
Planificació…la que em penja d’un colló!
O com dirien en l’idioma del país veí…
Planificación de la temporada…la que tengo aquí colgada!
Visca el Barça!
@segonpal