Categories
Yoyalodije

En les distàncies curtes: Ferrer també limitaria el nombre de socis (i 3)

Intervé Jesús Angoy, l’únic que vesteix xandall (deu venir d’entrenar els nens) i l’únic que parla en castellà. Planteja que, amb l’augment progressiu del nombre d’ex-jugadors, l’agrupació es veurà impossibilitada de passar ajudes als que estan en situació econòmica precària, i proposa que el Barça demani a les empreses patrocinadores que contractin un ex-jugador cada any.

Ferrer prefereix parlar d’augmentar les subvencions a l’agrupació per tal d’assegurar que tots els veterans en dificultats rebin un ingrés mínim al mes. Recorda que el club ja dóna feina a un munt d’ex-jugadors.

Angoy parla molt bé, argumenta amb solidesa i s’expressa amb força, amb l’energia d’un líder sindical.

Aquells de vosaltres que acabeu votant en funció de la xerrera dels candidats, ho podeu tenir clar: Angoy President!

Hi haurà entente electoral de 2 o 3 candidats? Les enquestes…

Bé, tots tenim enquestes que ens posen en primer lloc –fa la broma Ferrer, però nega l’entente–. Ho hem estat valorant. Ho he parlat amb Marc Ingla, li he dit que vinguessin amb nosaltres… Però ell vol ser president i vol que nosaltres ens retirem. Voldria que un de nosaltres anés amb ell, però no els demés. Jo no sé quins interessos té al darrere, el Marc, qui li diu com han de ser les coses. Conec el Marc i ha canviat; abans no era així.

A més, podem guanyar sense entente. Diumenge es decidirà. Hi ha molta gent que encara està indecisa”.

Ara diré la meva. D’un i d’altre candidat, n’he tret la impressió que l’existència d’una considerable massa d’indecisos no els ajuda a prendre decisions valentes per guanyar-se’ls sinó que els serveix d’excusa per a no fer res.

En el debat de demà, li preguntaràs a Rosell per la foto del sopar amb els poders fàctics?

No crec que el soci vulgui que se li parli del sopar.

Aleshores explica que la victòria del 2003 “va ser una cosa rara. No havíem d’haver guanyat nosaltres sinó en Bassat, però la gent tenia ganes de canvi i ens va votar. Al Sandro se li ha sumat molta gent que aleshores va quedar fora del Barça. Han fet d’ell un símbol antilaportista. El Barça ha estat independent de tot durant aquests anys, i amb en Sandro va el grup Godó, La Caixa, empreses, institucions, gent… Em fa por que el Barça deixi de ser independent.”

Un dels veterans esmenta, com exemple, que tots els viatges de la candidatura Rosell s’han fet amb Viajes Halcón.

Josep Maria Fuster es mostra contrari a les acusacions mútues: “No s’han de treure coses. Semblem una casa de barrets. Som l’hazmereir”.

El candidat ho matisa. “Tinc una bona relació amb el Sandro. El conec des de fa 27 anys. Però no és normal que un president del Barça tingui negocis en el món del futbol, i negocis com la contractació de jugadors… Posa en perill el bon nom del Barça. Si jo en tingués, d’aquests negocis, no em presentaria”.

Els veterans passen a exposar-li reivindicacions: volen tenir un programa en el canal del Barça, volen que es faci un cap de setmana del vell jugador amb visita de nens i joves, volen una segona llotja…

La complicitat de Ferrer amb els veterans presents és evident. L’actual direcció de l’agrupació està molt pròxima a l’actual Junta.

Passa a criticar algunes propostes dels rivals.

A tots ens agradaria una grada jove, però no és fàcil, no podem reubicar els socis que ocupen els seients d’un sector. D’altra banda, jo vaig estar content de l’animació del dia de l’Inter. Amb la remodelació de l’estadi, es podria mirar la possibilitat de tenir una grada jove; mentrestant, es pot estudiar la situació, parlar amb els grups i potser tenir 2 / 3 / 4 mini grades joves.

Però tot intent d’organitzar l’animació des de dalt fracassa. Si l’animació no és espontània, no funciona.”

Els socis del Barça, per sort, són entesos i els agrada veure el joc. Em poso nerviós quan veig fer l’onada. Penso: Osti, que no estan atents al partit.” (l’onada, Lenny!)

De vegades és massa prolix. Repeteix els conceptes una i altra vegada.

La idea de tenir els partits a les 5 de la tarda és impossible. No es jugarà ni un partit a les 5 dels diumenges. Fer-ho significaria que Mediapro, en lloc de pagar-nos 120 M d’€, ens en pagaria només 60 M. i aleshores es ressentiria la possibilitat del Barça de fitxar grans jugadors.

Són els moments millors de Ferrer. És quan més dona la imatge de sensatesa, de persona que coneix els problemes des de dins i en pot parlar amb seny i sense demagògies.

Diu que el Barça no pot tenir una agència de viatges. Ell coneix el ram, els marges són només del 3 %, i els comptes només surten amb un gran volum de negoci. Una agència del Barça no aconseguiria oferir preus competitius.

Alfonseda li llegeix una pregunta arribada per mail, una demanda d’avantatges per als socis que acompanyen tots els desplaçaments del primer equip. Ferrer respon que es poden estudiar com a excepció, pel fet que només són una trentena de persones. Si en fossin més, seria impossible.

Sobre el nombre de socis, es mostra partidari d’aturar-ne l’augment i, en lloc d’això, tornar a tenir un carnet semblant al de Gent del Barça que, aquest sí, podria créixer sense límits.

Acabada la xerrada, Jaume Ferrer es queda una bona estona xerrant amb els veterans. Entra un ex-jugador que saluda tothom amb un “Hola, campió”. Em veu, posa cara de reconèixer-me i em saluda també. Em pregunto si m’ha confós amb en Messi. O millor amb en Víctor Bahia, que és més guapo.