EN CASTELLANO, AQUÍ.
Bé, tot i la foto del comptable “badass” estil jopasso, aquest és un altre totxo aborrit de nou. Al fascicle II mirarem una mica el balanç, i bàsicament tres aspectes econòmics: el deute, els fons propis i la credibilitat que tenen els comptes anuals que publica el Barça.
El Balanç a final de la temporada 2008/09:
Abans que res, una explicació patillera de què és un balanç: hi surt tota allò que té el club en propietat (actius) i com es paguen/financen totes aquestes coses (passius).
A les partides d’actiu, destaca l’immobilitzat material (edificis, estadis, etc) i els jugadors (es consideren immobilitzat intangible, perquè el què es comptabilitza són els drets federatius, no el jugador en si, Messi no pot ser propietat del Barça).
Al passiu hi trobem 28 m€ de patrimoni net i la resta es pot considerar deute. Abans d’entrar amb les xifres del deute, cal dir que el deute per si mateix, no és dolent. Una empresa, per produir té dues opcions: endeutar-se o utilitzar capital propi. Una bona gestió utilitzarà la combinació dels dos que sigui més eficient, tenint en compte els seus costos. El Barça podria no tenir cap deute, però llavors potser hauriem pogut assumir algunes inversions en el passat, com per exemple construir el Camp Nou. Dit això, el deute a 30 de juny de 2009 pujava a 489,3 m€, xifra considerable.
Però és una mica més encoratjadora la dada del deute net (el què tu deus – el què et deuen a tu) de 202 milions d’euros a 30/06/2009:
Per una explicació més detallada del deute, podeu llegir al fascicle I el primer comentari d’Stoichkov, i comentaris següents.
Segurament la dada més negativa dels comptes del Barça són els fons propis. Explicat d’una manera senzilla, els fons propis són els diners que quedarien si decidissim liquidar el Barça: cobraríem tots els diners que ens deuen, vendríem tots els actius pel valor comptable i pagaríem tots els deutes. Fent això, només ens quedarien 17,3 milions d’euros, cosa que situa el club prop de la fallida tècnica. Bé… és una opció que no s’ha de descartar (?), amb la pasta que en treuríem ens donaria per cruspir-nos una mariscada de 100€ per soci. Evolució dels Fons Propis:
Tanmateix (amics) s’han de dir dues coses positives. Primer que l’evolució ha estat positiva: fins fa 2 temporades el Barça estava en clara fallida tècnica. La segona apreciació que cal fer, és que el càlcul dels fons propis no té en compte el valor de mercat dels actius, només el comptable. Així, als efectes del càlcul dels fons propis, Messi o Xavi valen 0€, perquè no en vam pagar ni un duro, i el Camp Nou i la majoria d’edificis del Club segurament tenen un valor ridícul ja que es van comprar i edificar fa 50 anys, amb preus baixissims. En realitat el Club té molts més fons propis dels que es reflexen comptablement.
Credibilitat:
Molt sovint es dubten dels comptes anuals aprovats per una empresa i ja no diguem per un club de futbol. Hi ha casos sonats d’engany, com per exemple Enron a Estats Units. Molts candidats parlen “d’aixecar catifes” i expressions com “comptabilitat creativa” son de cultura popular.
Ara bé, els comptes anuals del Barça estan auditats per Delloitte. Empresa de prestigi i que de veure’s involucrada en un escàndol patiria molt. L’empresa auditora d’Enron, Arthur Andersen, va acabar desapareixent a causa del frau comés amb els comptes d’aquesta. Els auditors treballen de forma exhaustiva, demanant a cada client i a cada proveïdor quants diners deu/li deu el Barça. Si alguna xifra no encaixa entre el client/proveïdor i el Barça, es revisa a fons. Igual amb les despeses, etc. A més, els clubs importants acostumen a passar inspeccions d’Hisenda pràcticament cada any, cosa que encara fa més creïbles els comptes.
Sempre hi ha lloc per la “comptabilitat creativa”, però no es pot canviar la realitat econòmica d’un Club de forma radical sense que els auditors i hisenda ho detectin. Al meu entendre, la comptabilitat creativa et permet retocar alguns aspectes i escombrar cap a casa en interpretacions comptables una mica dubtoses, però en conjunt, no crec que puguin afectar més d’un 5-10% el resultat comptable o el Balanç. En l’Ídex el Flea de Credibilitat, o IFC (?), els hi dono un 95%.