Sense proclamar-ho, el Xerez és probablement el club més antic d’Espanya, amb diferència. El futbol es jugava a la ciutat des d’abans del 1870 per part dels nombrosos mariners anglesos que carregaven allí barrils de sherry. Així ho indiquen referències aparegudes als diaris locals: “Sabemos que hoy se jugará una partida de Cricket, en el sitio inmediato del hipódromo… Por la tarde gozarán los aficionados a porrazos de un rato de foot-ball” (El Comercio, 1870). “Nuevo deporte de extrañas reglas y complicadas palabras extranjeras” (1876). “Divertimentos de empleados de firmas exportadoras inglesas radicadas en Jerez aficionadas al goal” (1884).
A la cita “La sociedad jerezana pagará el desplazamiento de unos marinos ingleses desde el puerto de Cádiz hasta Jerez para realizar un encuentro amistoso” (1887) ja s’entén l’existència d’un club local.
Segurament el més antic, doncs… però sense documents acreditatius. Es considera que Sir Thomas Spencer, un empleat de la Bodega William & Humbert, va ser el fundador, president, jugador i capità de la, aleshores, Sociedad Jerez Foot-ball Club.
L’entitat va patir moltes refundacions, la més important el 1933, amb el nom de Xerez FC i amb José Manuel Domecq Rivero com a president. Ja devia ser una cosa de competència entre empreses conyaqueres.
El magnat es va voler lluir i el camp senzill de Villa Mercedes va donar pas a un notable Stadium Domecq, on van jugar fins que la situació esportiva i econòmica va ser tan dolenta que el club es va dissoldre l’agost del 46.
Quatre anys abans, però, veient-s’ho venir, havien fundat un filial, el CD Jerez, on es van agrupar directiva, socis i seguidors quan el club mare va fer fallida. Temps després recuperarien el nom de Xerez, amb la X arcaica, i la samarreta blava monocolor, sense les ratlles blanques.
La Real Academia de la Lengua Española ens il·lustra sobre aquesta x:
“En la Edad Media, la x representaba también el fonema fricativo palatal sordo de dixo, que a partir del siglo XVI evolucionaría hacia el fonema fricativo velar sordo de dijo. Algunos restos de esta grafía se encuentran en topónimos como México, Oaxaca, Texas y sus derivados (mexicano, oaxaqueño, texano…), y en algunos apellidos como Ximénez o Mexía. La pronunciación de esta x, en esas y otras palabras, es fricativa velar sorda, es decir, suena como j; constituye, por tanto, un error ortológico articularla como ks.”
Ha quedat clar, vailets? Escriviu Xerez; pronuncieu Jerez.
L’equip va tenir èpoques millors i pitjors entre regional i 2ªA, amb tupinades federatives incloses (que estrany!) com la que li va prohibir pujar a 3ª el 1947, malgrat quedar campions de Regional, perquè interessava ascendir l’España de Tánger, espanyolíssim equip d’una estimada “provincia española africana” de la “unidad indivisible”.
Als anys 80, el club es va traslladar a l’estadi municipal de Chapín, de condicions molt millors que l’històric Domecq, encara que les pistes d’atletisme allunyen els espectadors i refreden l’animació.
La bona època arribaria el 2001-02 amb el nostre estimat Bernd Schuster d’entrenador. Amb un gran joc i liderant la classificació de 2ª divisió amb 7 punts d’avantatge, la falta de cobrament dels jugadors va provocar una ensorrada estrepitosa. En les últimes 8 jornades només van sumar 4 punts, i l’ascens a 1ª es va esfumar.
No va ajudar gens que haguessin de jugar a Sanlúcar de Barrameda i a San Fernando a causa de la remodelació de l’estadi de Chapín de cara als Juegos Ecuestres del 2002.
L’economia va continuar perdent oli. L’any 2004 els jugadors van fer un reportatge despullats per a la revista Interviu, com a acte de protesta i per aconseguir unes peles que necessitaven. El 2008, l’accionista majoritari i president del Xerez, Joaquín Morales, va anunciar diversos acords de venda del club (a F Garrido el juny , a F Nuchera el setembre), que mai no es van acabar de concretar.
Tanmateix, amb el nostre estimat boqueron Esteban Vigo d’entrenador, l’equip va pujar a 1ª divisió el 2009.
Aquest gener, Morales ha aconseguit per fi encolomar la toia a un grup argentí dirigit per Federico Souza, que ha portat amb ell l’anterior entrenador del River Plate, el polèmic Néstor Raúl “Pipo” Gorosito, en substitució de José Ángel Ziganda.
L’anomenat “efecte Gorosito” no ha trigat a notar-se. Els catastròfics resultats de la primera volta han millorat, i el club manté alguna (remota) esperança de salvar-se.
D’altra banda, la pujada a primera ha fet multiplicar els ajuts institucionals. El Xerez firmarà un acord amb l’alcaldia, “un convenio generoso y de gran utilidad para el club azulino al que queremos proporcionar las mejores herramientas posibles en Primera”. L’Ajuntament licitarà per cedir al club la concessió administrativa de l’Estadi Chapín “con lo que el Xerez podrá gestionarlo y obtener ingresos”. Si el Barça signés un conveni de favor semblant, la premsa del país veí (l’andalusa inclosa) ens declarava la 3ªGM.
Ja sé que a alguns de vosaltres us avorreix llegir tanta història. Us aconsello el Comic Oficial de la Historia del Xerez disponible a la botiga del club per només 9,90 €. Una ganga i també un regal meravellós per als vostres nebodets.
Si pensàveu comprar l’equipació oficial, no us la recomano, en canvi, per massa cara. Val 60 €, però és que, a més, et cobren 0,50 € per cada lletra que hi poseu i 4 € per cada número. Si resulta que sou un xerecista d’origen basc i us dieu Iturriberrigoicoetxea Onaindiazubizarreta de los Gazules i Txikidemissionak, us hi deixareu la mesada. Que rates!
El Xerez compta amb algunes dotzenes de penyes, que semblen competir entre elles a veure qui té un nom més carallot: 2 mas uno, abuelo Tato, el banquillazo, el cubata, el kremlin, el quillo, er titi paco, exilio xerecista, Fernando el cartero, la família y uno más, los alvarados, los buitres sección Dani Pendin, los desperdigaos, los despojaos, los ilustrados, los maravillosos, los roneros, los tiñosos, los del cemento, los del yunque, los uyyyy!, sector 315, viéndolas venir, you’ll never drink alone, yuyugaboni, Zipi Zape… ¡Que no decaiga, pisha! ¡Tra pacá otro finisho!
També té una penya d’ultres, faltaria més, el Kolectivo Sur, “afines a la izquierda separatista andaluza”, antiracistes i prou violents, una mica a l’estil del Biris Norte del Sevilla. De l’animació no política s’encarreguen les Juventudes Xerecistas.
Els que van al jutjat, però, no són els ultres del Xerez sinó els presidents. Ara fa un any, Joaquín Bilbao va presentar la dimissió després de ser detingut pels càrrecs de tirotejar la porta d’un bar de Cádiz regentat per joves russes fumadores.
Reconeguem que Laporta ho fa millor. Perd els judicis, però no dispara, ni el detenen ni dimiteix.