Yoyalodije

Ungles i peúngles (per a tirar-se al matu)

Manolo Preciado, entrenador de l’Sporting per quarta temporada, ha instaurat al Molinon una mentalitat de fortí que li ha permès tornar a primera i mantenir-s’hi amb dignitat. Quan juga a fora, l’equip es resigna a esgarrapar el que pot, però a casa defensa cada pilota amb ungles, peúngles i, si cal, ressuscitant don Pelayo, que no en va presidia el més hortera dels escuts històrics del club.
Els resultats de l’Sporting, a mitjan campionat, són de 6 victòries, 6 empats i 7 derrotes, un fals equilibri que amaga la diferència entre l’equip que ha imposat un acceptable 5-3-2 al Molinón, i el que ha espigolat un pobre 1-3-5 a fora.
Amb els gols es repeteix el mateix fals equilibri: el total de 20 a favor i 21 en contra es desglosa en un 11-5 a casa i un 9-15 a fora.

En tot cas, l’Sporting no és un equip atacant, ni a casa ni a fora. L’especialitat patentada és la resistència, defensar el 0-0 a menys que tingui la xamba de marcar; aleshores defensa el golet solitari. Ho fa davant dels equips forts (0-0 amb el Madrid, 0-1 amb un Sevilla que va patir el que no està escrit per conservar l’avantatge del matiner gol de Kanouté) i ho fa també davant dels fluixos: 1-0 a l’Almeria, l’Espanyol, el Vila-real i el Getafe, i 1-1 al Zaragoza.
Un sol dia es va desenfrenar, i curiosament va ser amb el Mallorca, que va d’equip revelació. Li va engaltar un coent 4-1 en un partit on tot li va sortir perfecte, en especial una segona part esplèndida que no s’ha repetit.

El partit serà més pelut del que pronostiquen les apostes (Bet365: Sporting 13,00, Barça 1,16). És un toc d’alerta que un bon analista con Angel Cappa consideri l’Sporting com l’autèntica sorpresa d’aquesta temporada. “Intenta jugar bien al fútbol y tiene chicos jóvenes que aceptan el reto de hacerlo bien”.
Per sort, el dissabte dia 30 encara no haurem sortit de la “cuesta de enero”, que cada any se li travessa a Preciado.

Les enormes dificultats econòmiques de l’Sporting, que el van dur a dos dits de la desaparició, han fet que hagi mantingut gran part de la plantilla que va pujar a primera divisió la temporada 08-09.
La defensa ha estat el punt més reforçat després que l’any passat fos l’equip més golejat de primera, amb 78 gols. Botia, cedit pel Barça, forma ara un tàndem central sòlid amb el francès Gregory.
El mig camp ha quedat tocat amb la venda a mitja temporada de Michel i Andreu. Ni Camacho, ni Matabuena ni Maldonado estan al millor moment. Tanmateix, Castro i Cuevas tenen la capacitat de desequilibrar com a mitges puntes i, de fet ,són els màxims golejadors de l’equip, Castro amb 5 gols i Cuevas amb 4.
El Racing, però, acaba de demostrar que se’ls pot anular. Diumenge, cada vegada que van rebre una pilota es van trobar amb tots els camins tancats. Així mateix li va passar a Carmelo, un bon migcampista que no acaba de ser titular però està en una forma magnífica.
A la davantera és on hi ha el forat negre. La marxa d’Omar no va ser ben coberta. Barral, Moran i el croat Bilic estan defraudant fins el punt que la mareona demana amb insistència el fitxatge d’un davanter, però l’únic bo (?), bonic (?) i barat (?) que ha trobat la directiva és… Lola de l’Espanyol!
El recurs desesperat del final dels partits són les pilotes llargues a Barral que, fins ara, no les aprofita. Amb el partit perdut, Preciado opta per jugar-se-la, per “quemar las naves cuando lo considero oportuno” i així ho va fer davant el Racing, fent debutar el jove Portilla, un nano amb toc i visió de joc que va per a figura, i retirant al defensa Canella per reforçar l’atac amb el croat Bilic. Sense lateral esquerre, Lora, Botía i Gregory es van haver de multiplicar per tapar forats i tallar les contres del Racing.

Guardiola ha de comptar, doncs, amb un partit travat, tàcticament i físicament. El 3-0 de l’anada (amb gols de Bojan, Keita i Ibra) serà un precedent enganyós, al igual que el clar domini exercit. Serà millor recordar els dos lesionats d’aquell dia (Maxwell i Bojan) per saber què trobarà el Barça en un Molinon ple a vessar, que ressonarà amb els crits de la mareona, l’aguerrida afició sportinguista.
No serà un partit de finos estilistas sinó de rudos fajadores. Els Puyol i Piqué menys polits em semblen imprescindibles al centre de la defensa, però no em destorbaria un Chigry amb consignes de bramar com un Chewbacca i llescar com un Darth Vader.
És un dia per concedir el merescut descans rotatori a un dels estressats Iniesta i Xavi, i per col·locar migcampistes amb una bona gardela: Keita i Busquets, sense descartar la reincorporació de la Yaya.
L’Sporting ha cedit alguns penaltis innecessaris, cosa que indica una bretxa a les muralles del fortí. És partit per forçar l’error, per deixar-se de passis i recontrapassis i dictar un pim-pam-pum de Pedro, Ibra i Messi des de totes distàncies, amb pujades de Busquets i Keita per marejar els de Mareo. Bogin-Bojan ja tindrà altres oportunitats, n’estic segur. Henry pot fer pilates per recuperar la forma del segle passat.

L’afició de l’Sporting sap que no guanyarà gaires lligues, però pretén sentir-se un matagegants un parell de dies l’any, i sol aconseguir-ho. El Barça no pot anar de versalleries en un país on les penyes s’anomenen Tírate al Matu, los Güevos Pintos o Los Siete Pulmones, i on posen als formatges noms com Afuega’l pitu.