Yoyalodije

Remember when: Entrevista a Jordi Farré (Junio de 2015)

Entrevista realizada por Lucius Vorenus (Diario YOYA) en Junio de 2015.

 

A la seu de la candidatura ‘Som gent normal‘ (Avinguda Madrid 85-87) l’activitat és frenètica per a aconseguir les signatures requerides per a passar el tall. A falta de poc més d’una setmana per acabar el termini, hi entrevistem al precandidat Jordi Farré en una entrevista exclusiva per a Diario Yoya.

– Tot i ser empresari, vostè és enginyer per formació, i a més enginyer informàtic. Creu que pot donar un enfoc diferent del que històricament han donat la majoria de precandidats, provinents d’altres professions?

– Precisament jo crec que es un tema que és totalment diferent la manera de gestionar dels enginyers, i el cert es que els grans gestores de les grans empreses normalment són enginyers amb complements, amb màsters… però històricament jo crec que els enginyers són grans gestors. L’enfoc que li hem de donar és d’innovar, innovar, innovar! Per a ser la millor institució del món hem de tenir un projecte molt clar i innovar. Hem dissenyat un projecte de club perquè… a mi em fa molta gràcia, diuen ‘són idees’ i és tot el contrari: idees, són quatre idees; és un projecte de club i creiem que aquesta es la diferencia amb els altres candidats, que no tenen projecte… perquè, un dia diuen una cosa, després diuen una altra depenent de amb qui parlen… nosaltres des del primer dia hem anat amb el nostre projecte, un projecte molt sòlid dissenyat de principi a fi, i que a més en pocs dies farem una acta davant notari per a comprometre’ns amb el compliment d’almenys el 80% del nostre programa.

– En aquest sentit, la seva precandidatura s’anomena ‘Som gent normal’. No casa molt amb el que és ser enginyer, i menys informàtic…

–  Jo crec que l’enginyeria precisament si quelcom és, és normalitat. És innovar, amb un concepte d’ordre i de normalitat. I crec que una de les maneres més fer més normals és el sentit comú, i el sentit comú jo crec que és el que regeix l’enginyeria i la innovació.

– Llavors, no tem pas que alguns socis puguin pensar aquest lema contraposant la gent normal a la gent excepcional…

–  No, jo crec que el que volem tots és la gent normal, les excepcions normalment no funcionen… Sentit comú i projecte. Jo crec que aquesta és la base de tot. I aixo es el que fa la normalitat.

– No hi ha llavors referència al ‘Torna la gent normal’ d’en Sandro Rosell el 2010…

– Això ho va fer servir el Sandro? No ho coneixia… Doncs tot el que ens han criticat, ho han fet! És que la normalitat hauria de ser la base de tot… El que no és normal és estar cada dia als jutjats, el que no és normal és barallar-se, el que no és normal és governar el club amb baralles… Tot això és el que no és normal.

– Sobre l’estructura organitzativa del club, ha anunciat que quedaria dividida en una direcció general esportiva, de la qual dependria una secretaria tècnica, i una direcció general executiva…

– ‘Serveis corporatius’ anem a dir-li.

– … serveis corporatius. Entenem doncs que el futbol base quedaria dintre de la direcció general esportiva…

– …amb una secretaria tècnica específica pel que és la cantera, la pedrera. I nosaltres entenem cantera des de juvenil cap a dalt. Juvenil també és pedrera. Estan formant-se, i per nosaltres la formació és pedrera… vi per a evitar que passin coses que estan passant actualment, el juvenil també és futbol base.

– Per tant, hi hauria separació entre el futbol base i el futbol professional.

– Total! No es pot comparar, no es pot gestionar igual una persona que s’està formant, que s’està educant en uns valors, un esforç, un treball, en una manera de jugar, en tot, que un senyor que té l’obligació, com aquell que diu, de guanyar la Champions cada any… és que és totalment diferent.

– L’entrenador quedaria per sota del secretari tècnic…

– Sempre.

– Qui tindria llavors l’última paraula en quant a matèria de fitxatges?

– El secretari tècnic en coordinació amb el director general esportiu.

– No ens podem trobar amb situacions en què l’entrenador vulgui o no vulgui un jugador i no tingui el que cercava?

– L’entrenador al final el que vol, el que demana, és cobrir llocs i el que haurà és una sèrie de noms pels llocs. És clar, ell també participarà, pensem que a la secretaria tècnica també hi haurà l’entrenador, però al final l’última paraula la tindrà el secretari tècnic o el director general esportiu.

– Un dels temes més distintius de la seva precandidatura és el de la marca Barça en substitució a Nike. Hi ha un parell de qüestions rellevants sobre aquest tema, les despeses de producció, i la inversió que caldria per les xarxes de distribució i producció.

– Aquest país, i quan dic país dic Catalunya, és industrial tèxtil per excel·lència; Terrassa, Igualada i Mataró tres grans zones tèxtils, si d’alguna cosa sabem els catalans és produir tèxtils. Tenim el centre tecnològic tèxtil més gran del món!

Nike ve aquí a comprar el teixit, és molt curiós, ve aquí perquè li ensenyin, vull un teixit així i que li ensenyin les característiques, tenim el millor, la gent compra la samarreta per l’escut, no pel ganxo… Tenim per fabricar industrialment el que vulguem, tenim les millors xarxes de distribució del món; sabeu que es distribueix a tot el món des de Tordera? Tenim la marca, el centre tecnològic, el centre productiu i la xarxa de distribució, tenim tot el cercle tancat aquí a casa nostre. Per què fa falta Nike? Nike fa un negoci amb nosaltres aproximadament de 70-80 milions nets, doncs aquests els hem de posar nosaltres a la caixa i la inversió és inversió en tesoreria. Per què? Perquè al final és cert que haurem d’avançar diners de coses que trigarem en cobrar, cobrar i fabricar a 80 dies, i després tindràs fins que tornin els diners al club uns 150 dies. Jo crec que hem de tenir un cash flow important però brutalment positiu.

– Pel que ha comentat, vol obrir el Barça als socis a nivell tecnològic. Per tant, és un motiu més per a obrir de nou les altes de nous socis. Això entenem és bàsic, i gairebé tots els tràmits entenem es podrien fer telemàticament…

– … excepte donar-se d’alta que hauria de ser presencial. Hem de conèixer la persona i gairebé parlar amb ella, perquè no ens puguin dir el dels 60.000 xinesos.

– Però en tot cas la intenció és quant més millor, no?

– El Bayern té 350.000 socis… És que les grans entitats del món volen tenir molts associats, és que per què no? No vindran 60.000 xinesos i si venen i tenim cua aquí a Aristides Mallol, no deixarem que es posin 60.000, perquè si vinguessin pararem el tema i l’analitzarem, no vindran els siberians, hi ha coses millors a fer.

  Tenen previst revisar els contractes de patrocini. Amb vostès, Qatar deixaria d’estar relacionat amb el Barça completament?

– Entenem que és un mal negoci, independentment de les meves idees o dels companys de junta. Per gestionar al Barça s’ha de gestionar un projecte i el nostre és molt diferent, amb la marca Catalunya. Entre la marca Catalunya i un patrocini que anunciarem en uns dies, cobrirem 40 milions d’euros per aquesta samarreta d’entrenament i totes les seccions. Doncs escolta, Qatar no ens fa falta per res. La marca Catalunya interessa molt al Barça, quin ambaixador millor tindrà que la samarreta del Barça?

  Per tant, es pot dir de forma contundent que amb vostès Qatar quedaria completament fora del club?

– És que no és el nostre projecte.

– Parlant de Catalunya, creu que el club ha de jugar un paper clau en el procés per a la independència de Catalunya?

– Jo sóc independentista, ho sóc. No m’amago. No és una moda, tota la vida he tingut una estelada al meu despatx, un quadre que va pintar una amiga meva que és la silueta de Catalunya amb les quatre barres i una estrella vermella… Però el Barça s’ha de posicionar al costat del país, cap on vagi al país ha d’anar el Barça, ha d’estar al servei de Catalunya, ni més, ni menys.

– Podem dir que amb vostès al club ha de jugar un paper clau en el procés?

– El Barça no és una entitat política, és un ens social, no és una institució política, però no tindria cap sentit que nosaltres anéssim cap allí i Catalunya va cap allà.

 – Podríem llavors que el club no es posicionaria sense ambigüitats, sinó que esperaria esdeveniments en aquest sentit?

– No, tampoc. El que dic és que si la voluntat del poble de Catalunya és anar cap a un Estat propi, doncs el Barça tirarà cap a un Estat propi.

–  Té prevista acció de responsabilitat contra l’anterior junta pel cas Neymar? 

– Mira, el que hem de fer és com està, què han fet, què no han fet. Dir-ho ara, no, no ho sé. Ara bé, si algú ha fet una malifeta, però l’anterior junta o un soci, doncs òbviament haurem d’explicar-ho. I si ho expliquem, les coses s’han d’explicar als jutjats. Jo vaig dir que volia treure al Barça de la ciutat de la justícia, i el vull treure, però si algú ha fet una malifeta…

– Quines mesures concretes té pensades per a potenciar La Masia?

– L’escola interioritzar-la, un responsable des del juvenil, i tindrem apart un director de la Masia que estarà per sota directament del director general esportiu, bàsic. També tindrem un membre de formació amb molt poder dins… amb formació és a dir amb valors, amb educació. Jo crec que per a ser un gran futbolista s’ha de ser una gran persona.

– L’estil que ens ha fet grans es basa en el joc ofensiu, de possessió…

– Ja sabem el que ens agrada…

– L’estil és irrenunciable doncs…

– La figura de tenir el mig centre amb els dos interiors, tenir el 80% la pilota, i tenir tres… no sé quin adjectiu… tres mags davant, o tres Déus, això no és negociable. I sempre des de la base; un nen li has d’ensenyar que es competeix amb educació, respecte, humilitat i treball per a guanyar.

– Vostè s’ha presentat com allunyat de -ismes a banda del barcelonisme…

– Hi ha coses que m’agraden de tots. Vaig fer molta oposició de Núñez a la meva vida, i d’ell agafaria coses. I n’aprendré del que han fet tots. Agafaré coses de Laporta… de Sandro el que menys, potser cap ni una. Però Gaspart, que a mi no m’agradava, i que el millor que va fer va ser dimitir, va fitxar Messi.

– Però el model i l’estil que ens ha fet grans deriva del cruyffisme i no pas del sandronunyisme… 

– Del cruyffisme sabem el que hem d’agafar, si el que més en sap el tenim aquí al costat, no li preguntarem? Al senyor Cruyff li haurem de preguntar si ens vol ajudar a fer coses, i sempre tenir-lo de cara. Però és que al Núñez també, al 1978 és un senyor que va trencar amb tot, i més oposició que he fet jo a Núñez… jo era un crio amb 15, 16 anys i he fet oposició, a l’Elefant Blau. Però al 78 va trencar amb la manera de fer i va innovar. Els drets de televisió mundials se’ls va inventar el senyor Núñez. És molt fort això, eh…

–  Per tant, no es definiria en quant a un bàndol…

– No, hem d’aprendre de tots per millorar en el futur, de tots… El senyor Montal va fer moltes coses bé, i se l’ha criticat moltíssim. L’esperit d’en Carabén és del senyor Montal, comença amb ell. És que el Miró Sans, que no seré jo… sospitós de que m’agradi, té coses interessants.

– Una de les millores més grans de l’època Laporta va ser fer fora els violents de l’estadi. En canvi, amb la directiva de Rosell i Bartomeu s’ha donat passes enrere en aquest sentit. Per a què reobrir el tema de la grada d’animació?

– No, la gent confon grada d’animació amb violència. Escolti, jo he estat al camp del Borussia, Bayern, ho he vist jo… Del Liverpool, Manchester, Stuttgart, he estat a camps on l’animació és brutal… i violència zero.

– Però ja sabrà que l’octubre de 2012, els Mossos d’Esquadra van desaconsellar oficialment la creació d’una grada d’animació, en tant no podien garantir que no entrin violents.

– No, no ens fem trampes, eh… Van desaconsellar set persones que estaven introduïdes dintre de la grada d’animació. I que amb aquella grada d’animació ells no hi jugaven. Nosaltres al final que farem? Escolti, dissenyarem una grada d’animació i els hi direm als senyors Mossos d’Esquadra, “digui’m si aquest pot estar, aquest no…” i al final la policia serà la que ens donarà el vist-i-plau per a què pugui participar la gent a la grada d’animació. Però confondre animació amb violència crec que és una errada.

– Però per exemple, a finals de l’any passat, va haver un mort prop del Calderón. Fins i tot si la grada d’animació tingués aspectes positius, vol dir que els negatius no els superen amb escreix?

– No podem confondre violència amb animació… Jo he anat tota la meva vida a tot arreu i mai m’ha passat res, i he estat a camps complicadíssims… M’han passat coses anant pel meu compte sense grada. Vaig anar a tribuna al camp del Saragossa i ens van haver de treure la policia. Al camp del Betis no ens van matar perquè Déu no va voler. No té res que veure allò amb grada d’animació. Anava amb la meva companya en els dos casos. Confondre grada d’animació amb violència és una errada, subcontractar la grada d’animació als violents és l’errada.

– Sap que hi ha hagut incidents al Camp Nou..

– És clar que ho sé… Sé que ha hagut problemes amb els violents, si els deixes entrar hi ha problemes. S’ha de preguntar a la policia ‘aquest senyor pot entrar a la grada d’animació?’,  i com vostè està net, vostè anirà a passar-s’ho bé i a animar i a viatjar… És que la gent confon animació amb violència…

Jo et dic, he estat al camp del Borussia gestionat per un català, de Lleida, brutal. Quan vaig veure allò ho vaig veure tot. Si fas com a Argentina, que agafes a delinqüents perquè et moguin allò… Jo he vist un Boca-River a la Bombonera, ja em puc morir després d’allò, allò si que “rugía y no vacía”…

– A l’últim Boca-River els ultres de Boca van llençar gas als jugadors de River…

– Però és que se sap que el “jefe” de las Barras Bravas ha estat a la presó cada 15 dies, entra i surt… Jo vaig anar a comprar entrades i la “taquillera” mateixa em va dir “no, a aquellos señores”, i així perquè ells no es movien, i al final em va dir “te he dicho que vayas allí, aquí no te voy a vender nada”… això la “taquillera”. Si fas això, sí que tindràs violents, i tindràs gent amb interessos. Si al final tothom paga per estar allà el mateix que qualsevol persona…

–   No hi haurien privilegis aleshores per a la gent que anés a animar…

– Tots els socis som iguals.

– Tenen previst el tema avals amb una reassegurança. No creu que el tema avals en general provoca que només es puguin presentar candidatures amb uns certs recursos econòmics, no caldria replantejar-ho? 

– A mi m’agradaria ser l’últim en avalar. Però hi ha una llei que s’ha de canviar, tenim que fer que la canviïn, tenim prou força per a que la canviïn… El tema dels avals és injust, perquè al final és un fre.. Un fre ha de ser quelcom que si el treballes el superes… Però per què m’he de gastar els diners que m’he de gastar per tenir un aval? A sobre que desitjo treballar pel club de forma altruista a més he de posar diners. No és just, no? Ara, jo sóc solter, no tinc fills, no tinc cotxes, no tinc pisos, és el somni de la meva vida…

– És optimista en quant a passar el tall?

– Ja has vist tu mateix l’activitat que hi ha. La veritat és que sí que pensem que passarem, sí. És difícil, molt difícil, eh…

Confirma que no pactarà amb ningú?

– No pactarem amb ningú.