Yoyalodije

El treball de Zubizarreta

Comentari publicat el 09/07/2017

Crec que el temps acabarà posant en perspectiva el treball de Zubizarreta com a secretari tècnic. Un gran handicap, se’ns dubte, que pesa com una llosa la seva labor, la incapacitat i negligència total de fitxar un central substitut de Puyol. Un putu drama en forma de Song i Vermaelen (ambdos provinents de l’Arsenal, no escarmentem), i de Mathieu també, que han resultat autèntics fiascos. Incapaç rematat en aquest sentit. I també lo de Douglas, cert (però potser algun dia sabrem quan va haver d’imposat desde altes esferes en aquest fitxatge i, per tant, més que censurable la seva labor en sí, potser seria les tragaderes i la seva carència d’orgull i dignitat al ser bandejat i ningunejat, i acceptar-les com a pròpies, per les decisions del president de torn, casos de Neymar i Tata Martino com a exemples també, o la marxa de Thiago). Per ser justos, el no fitxatge de Asensio se li ha d’atribuir més a la gasiveria i torpesa curtplacista del llavors director general del Club, Rossich, que no de Zubizarreta, que la feina la va fer. I un tipus que fitxa a Mascherano, Alba, Ter Stegen, Bravo, Ratikic, Suárez (per molta portera que hi hagi pel mig), inclús Cesc i Alexis – que cert que no van quallar com a futbolistes del Barça però tampoc van resultar inversions ruinoses ja que se’ls va poder vendre bé -, certa vista té. Però el centrals penalitzen molt perquè va ser molt gros.