D’això… hem passat del recurrent bucel del central-central, feliçment superat gràcies a la ràpida consolidació del central Umtiti, al no menys recurrent bulce del lateral-lateral que va iniciar-se amb la fugida/regal de Dani Alves a la Juve, va continuar amb el fitxatge fail (o no) d’Aleix Vidal al Sevilla i que ha culminat amb el no prou satisfactori rendiment de Sergi Roberto com a improvisat lateral dret.
Des del Yoya s’han proposat diversos noms per cobrir aquesta posició, molts dels quals no sabia ni que existien, però un dels que s’emporta la palma seria el del ex jugador del planter del Barça i actual jugador de l’Arsenal, el calellenc Bellerin. Per alguns és la solució ideal, però per molts d’altres seria una proposta inacceptable -segurament també molt cara- donats els antecedents del susodicho i els dels seus predecessors, com ara el cas del guenyo d’Arenys.
No recordo si ja s’ha comentat, però jo també sóc dels que creu que no cal complicar-se tant la vida i que la solució la tenim a casa. Es tractaria de reconvertir definitivament Maskerano a la posició de lateral. Ni és central de garantia ni és digne suplent de Busquets. I dic ‘definitivament’ perquè ja ha ocupat diverses vegades aquesta posició, sobretot quan juguem amb defensa de tres. També podria jugar per l’esquerra com ja havia fet moltes vegades el grenyes Pujol. És ràpid i contundent, és un gran professional, és bona persona, no és conflictiu, segurament expert en asados i tximitxurri, amic i protector de Messi, necessari al vestidor, cost de fitxatge zero, salari que no desequilibra el fair-play financer i…que no estem parlant de la columna vertebral de l’equip, c*ny!. Només estem parlant d’un lateral. Sí, sí, només un lateral.
Es podria alternar la seva reconversió amb el fogueig d’algun lateral del B i/o en la possible recuperació d’Aleix Vidal i Sergi Roberto tornaria al mig del camp d’on no hauria d’haver sortit mai. Un Sergi Roberto que ha patit el handicap de no sentir-se mai titular indiscutible, però que si tingués un mínim de confiança i continuïtat, la seva explosió podria ser definitiva. És més, amb un Rakitic camí de la trentena i un Sergi Roberto en clara progressió, davant d’una oferta pel croata de, posem per cas 25 minolles, jo no tindria el més mínim dubte.
Abans no em comencin a lapidar, facin el petit esforç d’imaginar els pros i contres d’aquesta solució. També tinguin en compte què faria Johan Cruyff davant d’una situació com aquesta. Amb ell, per exemple, vam veure al sevillà Nando de lateral. Un Nando Muñoz que fins i tot va ser titular a la final de Wembley 92
Reflexionem-hi!*
*Un Alves reloaded és missió impossible.