No és per posar aigua al vi ni per criticar els darrers posts publicats comentant el treball més o menys positiu que molts culers veuen/veiem en la gestió del betxinenc Robert Fernández, però aprofito que el Pisuerga tal i tal… per manifestar el meu parer de que els directors esportius estan sobrevalorats. Aquesta convicció no és recent ni de fa quatre dies. La meva opinió, que a continuació matisaré, la mantinc des de sempre i serveix tan pels Txiki, Zubi o Robert com per altres secretaris tècnics de qualsevol equip de primera, Monchi inclòs. Bé, estem parlant de directors esportius quan, per ser precisos i parlar amb propietat, potser hauríem de parlar de secretaris tècnics. I sí, els secretaris tècnics estan sobrevalorats.
Els Bartosells, que la saben molt llarga, no dubten en fer servir d’escut als directors esportius o en utilitzar-los com a cortines de fum quan ho creuen convenient i, sabedors com són de la hipersensibilitat de socis i culers davant d’il·lusionants rumors i d’interessades notícies sobre fitxatges, cessions, vendes o traspassos, tampoc dubten en filtrar el que convingui per tal de fer bullir l’olla o distreure al personal. Hipersensibilitat a la que no són immunes els grossos culers de pedra picada que pul·lulen pel Yoya, la majoria dels quals no poden resistir-se als cants de sirena del mercatto i perden l’oremus al més mínim rumor del fitxatge estrella del nigga de torn o del brasilentinho de moda. Hipersensibilitat que per desgràcia no demostren, o no demostren suficientment, davant la quantitat de temes greus que genera constantment l’actualitat culer com, per exemple, la vergonyant campanya de suport a Leo Messi, el fiasco i engany en la renovació del patrocini de la samarreta, la desídia interessada (?) sobre can Rigalt, el tancament de l’exercici amb resultats inferiors als ingressos per la venda de jugadors o la denúncia col·lectiva de Manifest Blaugrana contra tota la directiva del Club per l’impresentable acord amb la fiscalia. Denúncia signada per només 213 socis. Molt orgullós de ser un d’aquest socis malbarsalunistes.
.
Molts culers donen/donem per suposat que és el secretari tècnic el que busca, fitxa, renova, ven, ven amb clàusula de recompra, fa i desfà, cedeix, traspassa, i conforma una plantilla d’acord amb les necessitats de l’equip com si d’un General Manager de la NBA es tractés, però el cert és que la seva funció no va més enllà de la feina bruta i de les gestions i fitxatges de segon nivell, perquè quan es tracta de fitxatges top, el secretari tècnic només serveix per fer les fotocòpies o portar les cerveses, doncs qui realment fa el fitxatge és el president de torn. O el president i els seus vicepresidents de confiança. Es pot verificar amb uns quants exemples dels darrers secretaris tècnics. Vegem-ho!
En Txiki, per exemple, a molts ens queia bé perquè era el més llest del dream team, perquè parlava el català millor que nosaltres, perquè era col·lega d’en Jan i d’en Pep i perquè era desacomplexadament independentista, però tots sabem que el fitxatge de Ronaldinho és adjudicable al Sandrusku i que el fitxatge d’Ibrahimovic va ser una improvisació d’última hora de Jan Laporta per liquidar d’una vegada el serial Eto’o.
En Zubi, pel que fa al tractament del català no seria, però sí que ens queia bé perquè semblava un bon paio i perquè era el porter del dream team, però dels fitxatges estrella del seu mandat, com és el cas de Neymar o Luis Suárez, el Zubi… ni flowers. Fitxatges de Rosell i Bartomeu, respectivament. I si parlem de vendes, els casos de Txigrinski i Ibrahimovic serien dos exemples clars de flagrant ferrisseig de la secretaria tècnica.
El cas d’en Robert encara és aviat per analitzar-lo, però de moment ja hem vist un fitxatge top, com és el cas de André Gomes, que sembla que no estava ni planificat. Ha estat una improvisació i un caprici de la directiva només perquè creien que li xafaven la guitarra al Maligne.
Pel que fa al Barça, els directors esportius o secretaris tècnics els hauríem de valorar, que no sobrevalorar, només per aquells fitxatges No top, de segon nivell, de posicions No estratègiques i de preus No superiors als 15/20 milions d’euros. Fitxatges tipus Márquez, Abidal o Touré en el cas de Txiki, o Bravo i Ter Stegen en el cas de Zubi o Umtiti i Digne –cas que rendeixin mínimament- si parlem de Robert Fernandez.
La gestió del planter i una base de dades a prova de rates de biblioteca, també serien qualitats a valorar.
Doncs això… SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE estaré disposat a valorar la gestió dels directors esportius o secretaris tècnics, però MAI, MAI MAI a sobrevalorar-la.
Que ho sapigueu, brivalls!