OH, QUE CANSAT ESTIC…
Que deia el Poeta. I no li faltava raó en un bon grapat d’aspectes. És ben veritat que nord enllà la gent és més neta, més culta i segurament més noble, rica i desvetllada. Quant al seu índex de felicitat, podríem encetar un debat que ens duria al bizantinisme més extrem, atès que cadascú disposa dels seus propis paràmetres a l’hora d’establir un rànquing en tan etèria qüestió.
Potser per poder estatuir una valoració empírica o -siguem prosaics i sincers, que aquí ens coneixem tots- com a simple recurs de supervivència per a l’equilibri familiar, a casa vam decidir enguany repartir el descans (?) vacacional entre dues terres allunyades culturalment, política, social i, sobretot, com a factor decisiu, pel que fa al nombre d’hores i a la intensitat de la irradiació solar que perceben.
Mentre les eves del clan maldaven per poder torrar l’epidermis i posar-la en remull en aigües de limpiditat incontestable, els adams vam optar per compensar-ho marxant a la recerca de confort centígrad. Per fer-ho entenedor: uns dies al sud suportant les emanacions hèliques de l’astre monarca, uns altres al septentrió gaudint de la seva absència reparadora.
Per al primer propòsit, el destí escollit va ser l’enlluernadora -i tanmateix redundant- illa de Sardenya. És tan veritat que alberga els arenals més espectaculars de la Mediterrània com que la manca d’alternatives culturals i paisatgístiques que acredita és esborronadora. Terra erma, vestigis prehistòrics i una mà de l’home indolent i mandrosa.
Per a la segona determinació, l’opció elegida va ser un altre territori amb agullons d’estètica plaença, però on també homes i dones han ajornat el deixondiment i s’han abraonat al laisser faire i, sobretot, al laisser passer. Em refereixo a un país inconclús i estrany d’origen celta i present enigmàtic: el de Gal·les.
Com bé sabeu els que m’heu anat seguint al llarg dels últims anys per aquestes dates, un dels entreteniments que m’ajuden a fer més empassívola aquesta diàspora de butxaca que anomenem vacances és la comptabilització exhaustiva, entregada i reverencial de personatges abillats amb samarretes al·lusives a clubs de futbol.
Us preguntareu -i si no ho heu fet us suggereixo l’exercici- si aquest yoyaire Cebolleta ha apuntat més ratlletes a la llibreta virtual en terres transalpìnes o britàniques. Jo també em plantejava aquesta hesitació abans d’emprendre ambdues travessies. Fent cas dels estereotips, pensava, la salvatgia (i la temperatura) meridional hauria de donar peu a més troballes. Al nord, on són allò que dèiem (cultes, nobles…) i van més tapadets, segur que el recull punxa.
Números canten: a Sardenya en vaig comptar 29 en quinze dies d’estada. A Gal·les, 103 en nou. Quant a les xifres d’elàstiques del nostroclum, comprovin-ho vostès mateixos:
Sardenya
AC Milan………………………………………………………….5
FC Barcelona……………………………………………………3
Reial Madrid……………………………………………………..3
AS Roma…………………………………………………………3
París Saint-Germain………………………………………….2
Saint Pauli……………………………………………………….2
Dinamo Sassari………………………………………………..2
Juventus………………………………………………………….2
Arsenal……………………………………………………………1
Bayern Munic……………………………………………………1
Deportivo de la Corunya……………………………………..1
Sampdoria………………………………………………………..1
Internazionale……………………………………………………1
Celtic……………………………………………………………….1
Tottenham………………………………………………………..1
GAL·LES
Liverpool………………………………………………………….25
Manchester United…………………………………………….17
FC Barcelona……………………………………………………15
Cardiff City……………………………………………………….10
Reial Madrid……………………………………………………….6
Wolverhampton…………………………………………………..6
Manchester City………………………………………………….3
Swansea……………………………………………………………3
Arsenal……………………………………………………………….2
Chelsea………………………………………………………………2
Everton……………………………………………………………….2
Leicester……………………………………………………………..2
París Saint-Germain……………………………………………..1
Internazionale………………………………………………………1
Sunderland………………………………………………………….1
Bayern Munic……………………………………………………….1
Celtic…………………………………………………………………..1
Milan…………………………………………………………………..1
Stoke City…………………………………………………………….1
Juventus………………………………………………………………1
Wigan Athletic………………………………………………………1
Nottingham Forest…………………………………………………1