Yoyalodije

Atlètic-Barça: que no vegin la pilota

* Que sí, que sí, que Roncero también podría leerlo si supiera

Em trobo en el destret d’haver de confegir una prèvia del gran duel de la vint-i-dosena jornada de Lliga. La tasca és àrdua no pas perquè el matx no generi expectació ni proporcioni elements de debat, sinó perquè a hores d’ara tot el que s’havia de dir sobre l’Atlètic-Barça de diumenge ja ha estat vomitat a les ràdios i televisions i esculpit als tabloides i blocs.

És clar que la cosa seria encara més fotuda si qui hagués de signar aquest article fos l’impulsor d’aquest diari, a qui la tarda de divendres li hem pogut llegir dues propostes de defensa que farien enrojolar el mateix Pitu Abril. El nostre bolxevic preferit, com aquell qui no vol, ha advocat per la inclusió de Márquez i Touré en la rereguarda blaugrana al Calderón. Coses.

A mi el debat de la defensa m’avorreix, sincerament. Jugarem amb quatre tios al darrere i tots ells estan capacitats per fer-ho bé, entre altres coses perquè segur que no seran pitjors que els quatre arreplegats que formaran la cobertura matalassera. Per tant, m’interessen altres qüestions.

Bàsicament una: que el nostre trident de petitons agafin la pilota, la remenin de la manera que només ells ho poden fer en tot el planeta i no la deixin ni ensumar als pelacanyes de la Minifaraona.

Si a més a més el Nàpies es recorda que un davanter centre ha de fer passar la pilota per la perpendicular de dos pilars i per sota d’un travesser, tot això que hi haurem guanyat. Si a més a més el Monsieur ens fa la mercè de mostrar-nos ni que sigui una centèssima part de l’eficàcia d’ara fa un any, mel sobre bunyol. Si a més a més tornem a veure en Pedroooo la personificació rediviva de Torpede Müller, afegim la mà esquerra -o l’altra si s’ha optat per la fruïció a foc lent- a la festa onanista.

Però tot això és secundari. Si Messi, Xavi i Iniesta decideixen que dinou tios acabin demanant una pilota per poder fer alguna cosa i no estar-se tocant els pebrots, no dubtin que l’amic Troyano podrà fer la seva habitual prospecció a la taverna de la Villa y Corte amb un somriure d’ull a pegat.

———————————————————————————————

* Me hallo en el apuro de tener que elaborar una previa del gran duelo de la vigésimosegunda jornada de Liga. La labor es ardua no porque el match no genere expectación ni proporcione elementos de debate, sinó porqué a estas alturas todo lo que debía decirse sobre el Atlético-Barça del domingo ya ha sido vomitado en las radios y televisiones y esculpido en los tabloides y blogs.

Claro que la cosa sería todavía más jodida si quien tuviera que firmar este artículo fuera el impulsor de este diario, a quien en la tarde del viernes le hemos podido leer dos propuestas de defensa que harían ruborizar al mismísimo Pitu Abril. Nuestro bolchevique preferido, como quien no quiere la cosa, ha abogado por la inclusión de Márquez y Touré en la retaguardia azulgrana en el Calderón. Cosas.

A mí el debate de la defensa me aburre, sinceramente. Jugaremos con cuatro tíos atrás y todos ellos están capacitados para hacerlo bien, entre otras cosas porqué seguro que no serán peores que los cuatro amiguetes que formarán la cobertura colchonera. Por lo tanto, me interesan otras cuestiones.

Básicamente una: que nustro tridente de pitufos agarren el balón, lo muevan de la manera en que solo ellos pueden hacerlo en todo el planeta y no lo dejen ni oler a los tuercebotas de la Minifaraona.

Si a además el Narigudo se acuerda de que un delantero centro debe hacer passar la pelota por la perpendicular de dos pilares y por debajo de un travesaño, todo eso habremos ganado. Si además el Monsieur nos hace la merced de mostrarnos ni que sea una centésima parte de la eficacia de un año atrás, miel sobre hojuelas. Si además volvemos a ver en Pedroooo la personificación rediviva de Torpedo Müller, añadamos la mano izquierda -o la otra si se ha optado por la fruición a fuego lento- a la fiesta onanista.

Pero todo esto es secundario. Si Messi, Xavi e Iniesta deciden que diecinueve tíos acabarán pidiendo un balón para poder hacer algo y no estarse tocando los huevos encima del campo, no duden que el amigo Troyano podrá llevar a acabo su habitual prospección en la taberna de la Villa y Corte con una sonrisa de ojo a parche.