Només escolto el futbol per la ràdio quan m’agafa conduint o quan no el fan per la tele.
No sóc capaç de veure el futbol per la tele i, simultàniament, escoltar-lo per la ràdio. És més, no sóc capaç ni d’escoltar-lo per la tele. El meu sistema de veure el futbol televisat ha evolucionat amb el temps. La meva rutina actual és la següent:
La tele amb volum mínim. No amb el mute. La deixo amb el mínim so possible, però que sigui inintel·ligible. Com una mena de xiuxiueig de fons, de manera que si hi ha un gol o jugada destacable, el canvi de to dels locutors sigui més audible. Pujo o baixo el volum en funció de si hi ha funerale o no a la caverna de torn. L’Ipad a la falda amb el Yoya i l’Iphone a la mà amb el Twitter. Per cert, molta conya al Yoya amb els sopcasts i similars, però he vist gols abans al Yoya que a la tele (truestory).
Quan llegeixo algun yoyer lloar en Pou o rajar d’en Puyal, sempre em ve al cap la mateixa idea: mira, un altre yoyer menor de 35 anys.
Els que ja tenim una edat sempre serem fidels al Puyal. D’acord que pugui confondre l’Iniesta amb el Keita, però als de la seva generació també ens passa i li podem perdonar. Per exemple, ja no recordo qui va marcar els gols contra el Celta al Camp Nou. És més, si no em concentro una mica, no recordo ni el resultat. Perdó, ni concentrant-me. I si parlem de partits de la primera volta … rien de rien. Per exemple, vam guanyar 0-4 al Bernabeu, però no em feu dir qui va marcar els gols.
Impagable la contribució del mestre Puyal a la normalització lingüística. Un professional de la comunicació com una catedral. Ho ha demostrat sempre que s’ho ha proposat i em fa la impressió que les retransmissions de futbol ja li rellisquen una mica. Que és com una rutina. Gairebé una tradició. Un ritual. Potser un modus vivendi. Jo també el votaria com a president del Barça o com a director de tv3. Millor dit, com a director de la Corpo.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Discurs-integre-de-Joaquim-Maria-Puyal-com-a-Catala-de-lAny-2011/video/4100670/