La pretensió de qui signa aquesta lleugera i gens ambiciosa disquisició no és la d’entravessar-los el croissant de l’esmorzar o retornar-los al paladar el regust picant de l’allada del pollastre que s’han cruspit per dinar, els ho ben asseguro. Per tant, per poc que puguin, si tenen intenció de perdre el seu valuós temps llegint aquestes línies malgirbades, facin-ho un cop ja hagin ingerit la deliciosa menja de pasta fullada d’origen francès o hagin fet l’adequada digestió de l’àpat principal del dia.
Feta, doncs, l’advertència, em disposo a posar sobre la taula, boteruda i esplèndida, del nostre benvolgut Yoya un tema que em corseca de fa temps i al qual no he trobat mai l’explicació adient.
La imatge és recurrent. Partit de futbol de qualsevol categoria. Pla curt d’un futbolista que acaba de protagonitzar una acció de joc que li ha requerit un esforç considerable. De sobte, el personatge en qüestió infla les galtes, dibuixa un gest equívoc amb els morrets i expel•leix un producte de secreció patològica en direcció a la gespa, en el millor dels casos, o al rostre del rival si ens posem en la situació més abjecta.
Efectivament, l’objecte que vull portar a debat i que vostès s’encarregaran de ferrissejar amb la seva proverbial diligència, no és cap altre que l’esput, el gargall, la flema, l’escopinada o l’expectoració, en la seva diversitat d’accepcions que viatgen de la vulgaritat a la ciència i que retornen sempre a la llengua popular.
La meva humil, extremament ingènua si ho volen, interpel•lació seria: per què els que practiquen el bell esport de colpejar la bimba amb la peülla han de recórrer de manera sistemàtica, indissimulada i poc edificant a excretar la massa salival i mucosa de textura llefiscosa i grogor esblanqueïda per la boca a la vista de milions d’espectadors? Què fa pensar als grans astres del futbol que aquest gest reprovable, indecorós i mancat del més mínim respecte a la sensibilitat del públic no suposa cap cost per a la seva imatge? Per què altres esportistes que desenvolupen esforços tan intensos o més que els que acrediten els futbolistes no rematen les seves actuacions amb l’expulsió biliar que ens ocupa?
Vull pensar que hi ha alguna mena d’explicació per a aquest fenomen. Potser l’eminent yoyaire que respon al nick de Rafamapa ens pot aportar un aclariment des de la seva saviesa universitària i provar-nos que es dóna algun procés natural de caràcter fisiològic entre els practicants del nostre esport favorit que fa plausible, o tolerable si més no, la profusió d’evacuacions salivals.
Espero que no em pengin el cartellet de llepafils per aquesta disquisició. No sóc un beat ni un adalil de les bones maneres. Ans al contrari, em plau servir-me de la grolleria quan l’ocasió ho reclama i em considero tolerant i poc procliu a establir límits en el capteny dels éssers humans que són conscients que viuen en col•lectivitat. Només apunto, sense ànim de denúncia ni tan sols, que el gargalleig crònic, persistent, pràcticament automàtic per part dels futbolistes em sembla sobrer i innecessari. I francament, em costa no posar-me en la pell del pobre futbolista que llisca per la gespa després d’una entrada aparatosa i passeja la córpora per les restes de la secreció perpetrada minuts abans pel seu company de professió.