Tot i els primers brots d’indignació, la nova junta del Yoya (pels despistats: Lucius, Diplo, Scotty, Força i jo mateix, Més) segueix governant amb mà de ferro (servidora), pata de palo (Scotty) i titola de plàstic (Força). Per sort, de moment no hem necessitat fer ús dels morenos per fer callar les crítiques. Però, diguem-ho ja, la situació que hem heretat del malvadíssim Lenny és insostenible, i tots haurem de fer sacrificis per redreçar el rumb del Llolla.
♫ Siempre a tu lado estaré, mi amor por ti mostraré. Dándote muchos mimitos, eres tu mi peluchito. ♪ Perdoneu, m’estan trucant… Deixaré que soni una mica més la cançó, m’encanta l’Snufi, és tan mono! ♪ Caricias besos y mimitos, eres tu mi peluchito, eres tu mi estrella guía, te amaré toda la vida. ♫
Clic. Digui. Com? Ah, no no, Maldito, no em refereixo a sacrificis de vides humanes patumaires, vull dir sacrificis més pragmàtics: treballar, pencar… aquestes coses. Una llàstima, eh? Tu tranquil, si les coses es posen complicades ja t’aviso. Vinga maco, un petó. Buf, perquè m’asseguren que és el nostre JJ Castillo, que si no ja l’hauria banejat. A veure què m’han posat ara en el guió… Ah, sí, culpar en Lenny de tot.
Hòstia, m’havia deixat el micro obert. Si és que estic fet tot un polític… El que us deia, que haurem de fer sacrificis. El corruptíssim Lenny i el seu guardaespatlles Quimet ho han malgastat tot en vodka del Lidl i cassettes de Camilo Sesto, així que no us podem pagar. Però, no us sembla prou agraïment que hordes de yoyers us insultin, us vexin i us facin bullying? Serà una bonica forma de recordar el passat, ells vells temps a l’escola. Pringats!
Així doncs, no teniu excusa, tothom a fer posts! Els imprescindibles són els avantmatxs i els postpartits, posts només a l’alçada d’uns pocs privilegiats (de moment, l’Spacestar, però estaria bé que es repartís la cosa entre més gent, per si algun dia algú falla; per exemple, els que abans postejàveu en aquestes qüestions, com Vedder o Kantinu). La resta de dies TU pots ser el protagonista del Yoya (si és que algú et llegeix, clar). Hi ha un munt de temes interessants. Per exemple, la corrupció de Rosell, els negocis de Rosell, el departament de comunicació de Rosell o fins i tot, canviant totalment de tema, com trobem a faltar el Laporta, snif. També hi ha altres temes que són una merda potser no ens interessen tant, però també són benvinguts. Ja sabeu, frikades tàctiques, scouting de jugadors, posts frikicanteristes, metaposts yoyers, off-topics totals, el que se us acudeixi. El pròxim cop que escriviu un comentari, penseu si no val la pena desenvolupar-ho més i convertir-lo en post. Ja us dic jo que no, sou més banals que el twinkels, però m’obliguen a dir que sí… Maleïda disciplina de partit! Proveu-ho, i si teniu èxit, sempre podeu fer com indeseables com el 14 i Cretini, que s’inventen una xurrisecció fixa perquè la gent els digui Gran post, mestre o Com la toca, mestretites.
La idea no és que ningú tingui cap obligació de postejar, sinó que entre tots anem fent i tinguem material per, com a mínim, un post cada dos dies. Així no haurem de dependre de posts de blogs amics, que fa de pobre. A la pàgina d’inici del Llolla teniu un preciós calendari, cortesia de Google, amb la programació dels posts dia a dia. Fugim del merengón color blanc i aconseguim que tots els dies tinguin un post. FISCA!!!
Un cop hagueu vomitat les vostres tonteries i dèries personals en un arxiu de Word, deixeu-lo a drafts i espereu… Màgicament apareixerà publicat en un termini de temps indeterminat! Quina eficiència! Visca la nova junta!! Per suposat, si esteu preparat un post i el deixeu a drafts mentre espereu que Mònica Palenzuela i Mireia Canalda les muses us inspirin, deixeu-lo clar al títol (per exemple amb un eloqüent No publicar encara) i així ens estalviem ruboritzants publicacions de posts no acabats. En cas que no tingueu les claus de l’antre per publicar posts, flagel·leu-vos indiscriminadament i envieu el post a yoyaadmins ensaïmada(?) googlegroups punt com, si és possible amb l’assumpte Post.
Això és tot? NO. El Yoya és un transatlàntic de sentiments i es necessita més gent per fer-lo navegar. Qualsevol ajuda és benvinguda. Penseu quines són les vostres virtuts (he he) i com podeu aprofitar-les per fer un bon servei al vostre estimat catau. A la junta prediquem amb l’exemple i l’Scotty, amb l’inestimable ajuda de la resta, s’ha fet càrrec del twinkels (sí, travessarem l’iceberg que ens pot fer enfonsar-nos, i ho farem pel bell mig, som indestructibles!!). Qualsevol cosa que se us acudeixi, digueu-la, perquè recordeu sempre que:
El Yoya us necessita!
Gallina de piel: La nova junta.
Hay que sejir trafajando: Els mitjons a la dutxa.