La traducción al castellano está incluida al finalizar el texto original
He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu. I com que la copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes… però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010… i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!
Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny.
Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions. Com poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant? Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres). Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell s’assignen a Laporta. Alihoop!
No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions.
La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar.
La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió.
Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la “venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la venda l’hagin fet ells. El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça… sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell. És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual. Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.
I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!
La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament. D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca… cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els hi surti malament.
Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els hi faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells?
En castellano:
He leído que la nueva junta directiva del Barça ha decidido que la Liga 2009-2010 debe de contabilizarse como el primer trofeo de la era Rosell y no como el número 69 de la era Laporta. ¿Por qué? Pues porque, según dice el vicepresidente Javier Faus, los títulos no se contabilizan el día que se acaba la liga (como se hacía hasta ahora) sino el día que se entrega el trofeo. Y como que la copa de la Liga no se entregará hasta finales de Agosto, una vez Rosell ya es presidente, entonces ha decidido (unilateralmente) que la Liga se ha ganado durante su presidencia. Hasta ha encontrado un auditor que justifica esta estrategia y dice que “como que se pueden contabilizar el día que se ganan… también el día que las recibes”, pues la nueva junta ha decidido “siguiendo criterios de prudencia” apuntarse la Liga del 2010… y es que uno ha de ser prudente, no vaya a pasar que la copa sea robada antes de ser entregada!!! Jugada maestra si un quiero aumentar su currículum sin haber hecho nada.
Bien. Lo confieso: esta noticia que acabo de comentar es falsa. Pero tenéis que confesar que si fuera cierta, sería graciosa. Bien, igual no graciosa, sino triste, absurda y patética. Pues bien, así de triste, absurda y patética es la noticia que ayer protagonizó Javier Faus cuando dijo que unos auditores habían rehecho las cuentas del Barça y que habían “descubierto” que el Barça tenía unas pérdidas de 70 millones y no unas ganancias de 11 millones, tal como dijimos nosotros en la rueda de prensa del 30 de Junio.
¿Cómo puede ser?, os preguntaréis la mayoría. De +11 a -77 van 88 millones. ¿Cómo pueden cambiar de una forma tan drástica los resultados? Si lo miramos con detenimiento, lo que ha hecho Faus es exactamente lo que he explicado con el ejemplo de la copa: se apropia de los éxitos económicos de la anterior junta directiva a base de explicar que algunos de los ingresos que obtuvimos nosotros, en realidad, se los han de contabilizar ellos (y algunos de sus gastos nos los dan a nosotros). ¿Cómo? Pues, por ejemplo, diciendo que la venta de un terreno no es efectiva el día que se firma el contrato de compraventa (como se ha hecho siempre hasta ahora) sino el día que se registra en el ayuntamiento, o que el premio que Mediapro da al Barça como premio por las audiencias obtenidas durante estos dos años de éxitos deportivos no son un premio que se pueda asignar a Laporta sino que es el pago de unos servicios que se producirán durante la etapa Rosell, y por lo tanto, Rosell ha decidido apropiárselos. Es decir, a base de cambiar la fecha en que se han sucedido varias transacciones, muchos de los ingresos de la era Laporta pasan, como por arte de magia contable, a ser ingresos de la era Rosell y muchos de los gastos de la era Rosell se asignan a Laporta. ¡Alehoop!
No entraré a discutir ahora cada una de las partidas cuestionadas por Javier Faus. Lo haré más adelante cuando tenga el informe de auditoría que he pedido al Barça (y que, curiosamente, nadie del Barça me ha querido enviar). Lo que sí haré, de momento, son cuatro reflexiones.
La primera es que Faus falta a la verdad cuando dice que los auditores han reformulado las cuentas: los auditores ni formulan ni reformulan cuentas. Los auditores dan su opinión sobre las cuentas formuladas por los gestores del club. Las “nuevas” cuentas, por lo tanto, han sido formuladas por Javier Faus y no por ningún auditor. Esto ha de quedar muy claro.
La segunda reflexión es que lo que está haciendo la nueva junta directiva da muy mala imagen, daña la reputación internacional y perjudica gravemente los intereses del club. Estoy escribiendo desde Washington y me dio pena ver que la noticia con que la ESPN comenzaba era que el Barça no era el club exitoso que pensábamos sino un club que perdía “cientos de millones de dolares”. No es bueno dar la sensación de que la situación económica del club es caótica cuando esto no es cierto, tal y como explico en la siguiente reflexión.
Tercera, fijaos que los cambios que propone la nueva junta directiva sólo son cambios en la FECHA en la que se deben contabilizar ingresos y gastos. Es decir, ni Faus ni Rosell dicen que nosotros contabilizamos ingresos que no existen. Ni Faus ni Rosell cuestionan nuestra honradez como gestores. Lo que dicen es que piensan que hay criterios contables que dicen que algunos de los ingresos que generamos y contabilizamos nosotros (y hasta cobramos), se los deben contabilizar ellos y algunas de las pérdidas que han generado ellos (como la “venta” de Henry a precio por debajo de su valor) nos lo han de imputar a nosotros aunque la venta la hayan hecho ellos. Lo que todo el mundo ha de tener claro es que, desde el punto de vista del Barça, no importa nada si los ingresos de TV o de la venta de otras cosas se apunten al 2010 o al 2011. Lo que importa es que el Barça ha obtenido estos ingresos, y punto. Ahora bien, aunque la consecuencia de que los ingresos se los apunte Rosell o Laporta, no afecta al Barça en sí… si tiene efectos sobre Laporta y, sobre todo, sobre Rosell. Es decir, si aceptásemos los cambios propuestos por Faus (que no los aceptamos), lo que pasaría es que los 70 millones de pérdidas que ahora dicen que ha habido en el 2010 se verían automáticamente compensados por unas ganancias de 70 millones el año que viene. La junta de Laporta perdería 70 millones, la de Rosell ganaría 70 millones y el Barça se quedaría igual. Esto es lo mismo que si se intentara apropiar de la Liga 2010: el palmarés de Laporta perdería una Liga, el de Rosell la ganaría y el del Barça quedaría igual. Por lo tanto, el segundo mensaje es un mensaje de tranquilidad a todos los socios: la salud económica del club es magnífica y la “reformulación de las cuentas” no altera un ápice esta conclusión. Lo único que la reformulación altera es quién se pone la medalla de la buena gestión económica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.
Y esto nos lleva a la cuarta reflexión: si lo único que se cuestiona es el ejercicio al que se asignan determinados ingresos o gastos, ¿por qué está disupuesta la nueva junta a dañar la reputación internacional del Barça y perjudicar económicamente al club? Pues, la verdad, no lo sé. Pero apunto dos posibilidades. La primera es que, como acabo de explicar, cuando peor se diga que es la situación actual, mejor será la del año que viene: si se asignan 70 millones de pérdidas a la última temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tendrá 70 millones de beneficios y de esta manera la nueva junta podrá aparecer como la gran salvadora de la situación económica cuando, en realidad, todo habrá sido un simple truco de magia contable. ¡Jugada maestra si uno quiere aumentar el currículum sin hacer nada!
La segunda explicación posible es de tipo monetario: si la junta de Rosell muestra unos beneficios de 70 millones el primer año, podrá recuperar la totalidad del aval de 60 millones que acaba de depositar en la LFP. Dejadme que explique como funciona el tema avales: la LFP obliga a las nuevas juntas directiva de los clubs como el Barça a depositar un aval por valor del 15% de los gastos del club del año anterior (y como los gastos fueron de 400 millones, Rosell tuvo que hacer un aval de 60 millones). La regla de la LFP es que si al año siguiente el Club tiene unos beneficios de, por ejemplo, 15 millones, la cantidad que ha de quedar en aval será de 60-15=45. Si el año siguiente tiene otros beneficios de 10 millones, el aval pasará a ser 45-10=35. Y así sucesivamente hasta que se llegue a cero. A partir de aquí el aval siempre será cero. Bien, si a base de apropiarse contablemente de una parte de los ingresos de la era Laporta, Rosell generase unos beneficios milagrosos de 70 millones el primer año, el aval pasaría a ser cero inmediatamente. De esta manera, Rosell y su junta se ahorrarían los costos de avalar 60 millones cada año durante los próximos 5 años. Recordad que el coste de un aval está sobre el 1% de la cantidad avalada de manera que, gracias a esta argucia contable, Rosell se ahorraría 600.000€ de su propio bolsillo… ¡cada año! Esta podría ser la intención real de la junta aunque los tribunales harán que el truco les salga mal.
Durante la campaña electoral, Javier Faus dijo que sería un honor para él y para la nueva junta directiva que yo fuera embajador del Barça en Nueva York. Agradezco la confianza a él y a toda la junta. Como potencial embajador, dejadme entonces que les haga la siguiente pregunta: ¿Vale la pena ensuciar la imagen nacional y internacional del Barça simplemente para obtener unos beneficios personales (repito, personales) de 600.000€? Yo tengo clara la respuesta. La pregunta es: ¿la tienen ellos?
Gracias a Diplo por traer el texto y la traducción al yoya-live. A comentar