Sense voler treure’n conclusions impròpies, cal assenyalar que l’ordre en que van quedar els quatre candidats a la presidència del FC Barcelona coincideix EXACTAMENT amb la qualitat dels seus serveis de premsa i pàgines web.
La web de Sandro Rosell era, com tota la campanya, espectacular. Oferia molta i bona informació de la candidatura, del programa i de la campanya. La premsa rebia un dossier molt complet en el moment d’acreditar-se i rebia amb puntualitat mails amb l’anunci dels actes a celebrar.
L’únic punt emprenyador (intervencionisme!) era la presència d’aplaudidors a les rodes de premsa. En algunes de les celebrades al local de Paris 123 podien ser més nombrosos que els periodistes presents i, francament, molestaven el treball dels professionals amb els seus repetits picamans.
L’equip de Benedito era molt més reduït, però es va prendre amb entusiasme la relació amb els mitjans. Les adreces dels periodistes van estar permanentment inundades de mails amb convocatòries, comentaris i dossiers de fotos, cosa que facilitava molt la tasca informativa.
No és casualitat que fos l’única candidatura que ens va concedir una entrevista amb el candidat, tot i que el Yoya, amb humilitat, l’havia demanat “amb algú de la candidatura”.
L’equip d’Ingla ens va prometre dues vegades l’entrevista, però no la va concretar mai. La seva web era correcta, així com l’atenció als mitjans.
La pàgina web de Ferrer era fatal. Mal dissenyada, en alguns dies hi havia autèntiques dificultats abans de mig matí per trobar la programació d’actes, defecte que no es compensava amb mails d’avís als periodistes, al DiarioYoya almenys, que mai no va rebre un sol mail de l’equip de Ferrer, tot i que teníem la porta oberta a l’assistència als actes i a les rodes de premsa del local de Fontanella, 5. Va ser l’única candidatura que no va respondre a la nostra sol·licitud d’acreditació.
Una cosa semblant ha passat a l’hora dels adéus. Ferrer no ha enviat (que sapiguem) cap nota de comiat. A la pàgina web, s’ha limitat a incloure un “Moltes gràcies!” en el símbol de la seva campanya, subtitulat amb “Moltes gràcies a tots i a totes pel vostre suport”. Res més.
No intenteu entrar tampoc a les notícies dels últims dies de campanya (per exemple la notícia optimista que es titulava “Resultats enquesta”) perquè només hi apareix la frase esmentada.
Ingla i el seu equip sí que s’han acomiadat amb sengles mails. L’ex-candidat diu el que ha de dir: “vull agrair els milers de votants que han fet confiança al nostre projecte, el nostre equip i a mi mateix. Lamentem no haver estat la proposta majoritària i no poder desenvolupar el nostre programa, però ara el que cal, pel bé del Barça, és que tots plegats donem suport al nou President.”
“Vull felicitar també al nou president electe del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell i als membres de la seva candidatura per la feina feta i l’amplitud de la seva victòria, que els assegura l’estabilitat necessària per tirar endavant els seus reptes de futur.“
“Jo, per la meva banda, exerciré com a bon barcelonista, seguint l’actualitat del Club i ajudant sense interferències al seu progrés social i esportiu”
El seu equip ha agraït als periodistes “la paciència i felicitar-vos per la feina tan ben feta al llarg d’aquest mes i mig de candidatura. Ha estat un plaer. Una abraçada de part de tot l’equip d’InterMèdia”. (l’empresa que ha portat la campanya d’Ingla)
Benedito, així mateix, “ha felicitat el nou president del FC Barcelona i ha assegurat que no farà oposició “faré tot el possible i el que estigui a les meves mans per ajudar Sandro Rosell perquè el seu èxit serà l’èxit del Barça”
“davant la broma d’alguns periodistes que ja l’han anomenat “Benedito 16”, l’excandidat ha afirmat “sobre les properes eleccions, Déu dirà, jo l’únic que puc assegurar és que mantindré el meu compromís amb els socis”.
Ha estat bé el comiat de la Sílvia Ortiz, la seva responsable de premsa: “Estimats companys de la premsa, avui tanco l’aventura de la campanya electoral i us vull agrair tot el suport que m’heu donat en aquest camí. Perdoneu si us he col·lapsat el correu amb els meus comunicats, si us he obligat a matinar per les rodes de premsa o si us he insistit en coses que no depenien de vosaltres.”
Als comunicats d’Ingla apareix la frase: “Fins a la propera”, i als de Benedito, “Fins aviat”, que deixen la porta oberta a totes les especulacions.
Tanmateix, les possibilitats de reaparició dels ex-candidats són, previsiblement, quasi nul·les, ja que, si no hi ha una catàstrofe, la cita electoral significativa no serà el 2016, sinó el 2022, quan Rosell hagi exhaurit els seus dos mandats. En aquella data, a Benedito-16 li fallarà la broma de la xifra i ni tan sols comptarà amb el patró del vaticà. EPD.
Els culers (i yoyaires) que han arribat a sentir un gran entusiasme per algun d’aquests ex-candidats faran bé d’anar-los desant al baül dels records, ja que, dintre de 12 anys, no seran més que un obscur record d’una època mig-oblidada.
El 2022 potser tornarem a ¿gaudir? d’unes eleccions apassionants, però seran amb gent nova, sorgida dels encerts i errors de la presidència de Sandro Rosell.
Laporta encara està de cos present, però la seva època, els seus amics i enemics, ja pertanyen a l’arqueologia del Barça.
Temps nous, problemes nous. Els temes de conflicte i de discussió seran del tot diferents l’any 2022: Lliga europea? Xarxa mundial d’equips filials del Barça? TV Barça el canal global de més audiència? Piqué entrenador i Puyol secretari tècnic? El R Madrid desaparegut per fallida fraudulenta? L’Espanyol a Regional Preferent?