Categories
Yoyalodije

Aixecant catifes I

En castellano, aquí.

Es parla molt de l’estat financer del Barça però molt pocs es dediquen a revisar els comptes del nostre gloriós club acuradament. Perquè podeu parlar amb propietat m’he posat els manguitos i la visera de comptable per repassar els comptes anuals presentats pel club, de la temporada 2008/09, que són públics i es poden obtenir de la web del Barça. Aixecarem catifes en dos còmodes fascicles per evitar macro-totxos. Primer parlem de les pèrdues  i guanys.

Ingressos d’explotació:

Perdó per la mala qualitat gràfica, és així de dolenta a la memòria del Club.

Parlem primer dels ingressos i despeses d’explotació. Els ingressos i despeses d’explotació són aquells derivats de l’activitat normal de l’empresa (en aquest cas el futbol) i no s’hi inclouen els ingressos o despeses no relacionats amb aquesta activitat, tals com els financers (interessos) o els anomenats extraordinaris (per exemple els pilotassos immobiliaris o que ens toqui la loteria). En ingressos d’explotació s’ha passat dels 171 milions d’euros (m€) d’ingressos d’explotació la temp. 03/04 als 384,4 m€ la temp. 08/09. Com es pot veure, els ingressos es divideixen en tres grans blocs: Uns 96 m€ d’estadi (abonaments, entrades, tours per l’estadi…), uns 130 m€ de Media (drets televisius) i 117 m€ de Màrqueting (contracte amb Nike per les samarretes, gires i amistosos, patrocinadors – telefornica, regal, borges, turkish airlines etc.). Com a perspectives de futur, on hi ha més possibilitats d’increment és a l’àrea de màrqueting (obtenint nous patrocinadors) i a l’estadi, si finalment es fa una reforma, o s’apugen els preus d’entrades i abonaments.

Despeses d’explotació:

Les despeses d’explotació també han crescut molt els darrers anys fins a 362,4 m€. Com és d’esperar la principal despesa són salaris del personal esportiu (jugadors, tècnics, observadors, jugadors del filial, tècnics del filial, Txiki, etc…) que ha pujat a uns 198 m€ la temp 08/09. El personal no esportiu (metges, administració, Joans Olivers) puja a uns 23 m€. Una altra despesa important són les amortitzacions dels fitxatges de jugadors que pugen a 53,9 m€. A altres despeses d’explotació hi trobem tots els serveis que rep el club, costos de manteniment, etc i puja a 73,4 m€. Com a perspectives de futur, és molt difícil veure cap àrea que pugui retallar la despesa. Les despeses en personal esportiu augmentaran molt degut a les moltes renovacions a l’alça d’aquest any. El personal no esportiu és important per gestionar el club i seguir creixent en ingressos en l’àrea de màrketing. Les amortitzacions de jugadors seran d’un mínim de 52 m€ per la temp 09/10 si no es fitxa ni es ven – i com que s’ha fitxat bastant, seran més elevades. Per tot això, és difícil reduir les despeses i més si volem seguir tenint els millors jugadors.

Resultats:

Interessant gràfic que ens mostra el resultat d’explotació del Barça temporada a temporada i hi inclou l’últim any del desastrós Gaspartisme, temp 02/03, on es va tenir una pèrdua de (Nuñez es desmaia) cent-setanta millones de euros, eeeh!! Per contraposició, des del 03/04 totes les temporades han acabat amb beneficis d’explotació i, des de la temporada 05/06, on l’evolució econòmica sembla més estable, els beneficis d’explotació han anat creixent. L’última barra és la previsió per la temporada 09/10 i per tant no crec que calgui parar-hi massa atenció.

Tota aquesta estona ens hem centrat en els resultats d’explotació, que mesuren si una empresa porta una activitat viable. A aquests resultats, s’hi ha d’afegir el resultat financer i els resultats extraordinaris. El 2008/2009 va quedar la cosa així:

Com veiem, hi va haver pèrdues financeres de 13,6 m€, deixant el resultat final en 8,8 m€. Cal tenir en compte que no sempre els resultats extraordinaris i financers són negatius: en anteriors temporades hi havien hagut resultats extraordinaris positius com a conseqüència del traspàs de jugadors o de la venda d’inmobilitzat material (sobretot terrenys de Can Rigalt a l’Hospitalet).

Deixem el fascicle I aquí. Conclusions us les deixo a vosaltres, Lenny style.