Os dejo a corre-cuita el último post de Marcel. Éste tiene poquito de “Informe Stuttgart”, ya lo veréis.
Como siempre, encontraréis el original y una versión en español al final del texto.
Quan des d’aquí a Alemanya pensem en la lliga espanyola, pensem automàticament en dues coses: Real Madrid i FC Barcelona.
Això és, al mateix temps, el problema per a molts fans d’aquí, perquè a l’ombra del duel entre els dos gegants la resta de la lliga es difumina molt. Així, l’emoció de cada any està en saber si al final el campió serà el Barça o el Madrid. Per a un aficionat neutral, que pel que sigui no dóna suport a cap d’aquests dos equips, el fet que dels darrers 25 anys només n’hi ha hagi hagut 4 amb un campió diferent d’ells no és gaire atractiu. I contra això no hi poden fer res ni els molts supercracks que juguen a La Liga (o en els equips citats).
És clar que a Alemanya hi ha seguidors de La Liga, i el clásico crea una certa expectació, però la Primera División quedaria en tercer lloc pel que fa al seguiment en general, per darrera de la Bundesliga -naturalment- i de la Premier League, que aquí a Alemanya té una millor cobertura informativa.
Des d’aquesta temporada ja no es pot veure La Liga tampoc a la tele, perquè els drets els ha adquirit el streamprovider laola1.tv. Aquest ofereix fins a set partits per setmana -però streams d’internet son encara un producte minoritari. El Barça-Madrid de finals de novembre, però, va assolir -gràcies a la cooperació amb la web d’un gran diari sensacionalista- 800.000 visites (que vindrien a ser unes 500.000 persones, que s’hi van connectar en diferents moments de la retransmissió).
No tenim xifres d’espectadors més exactes, perquè no tenim tampoc cap informació sobre altres partits d’aquesta temporada ni d’anteriors. M’imagino que es mouen com a màxim en números de cinc dígits.
Un altre problema que tenen molts aficionats alemanys amb la lliga espanyola (i també amb l’anglesa i la italiana) és que el comportament econòmic de molts clubs no sembla gaire seriós.
Mentre que aquí a Alemanya el procés per a obtenir llicències és molt sever i per això gairebé tots els clubs professionals s’aixequen sobre fonaments sòlids, els nostres equips tenen les de perdre davant els clubs anglesos i espanyols, que sembla que els sobrin els diners -aquí l’aficionat es pregunta d’on caram vénen els quartos estant els clubs tan endeutats (hom pot pensar per exemple en el Madrid i la venda dels camps d’entrenament).
Això no contribueix precisament a una imatge positiva.
Tot i aquests aspectes haig de dir ben clar que ningú a Alemanya nega la potència dels equips espanyols. Precisament quan juguem contra ells a la Europa League o a la Champions tenim ben clar que ho tindrem difícil -i no només contra Barça i Madrid, també contra Sevilla, Atlético o València. Aquests son tots equips bons o molt bons, i suposen una prova difícil per a la majoria d’equips alemanys. La diferència a la lliga entre aquests equips i el duet Barça/Madrid és, però, massa gran com per a generar interès.
L’interès mediàtic per La Liga, a banda de ressenyes dels partits, és més aviat pobre. Només reben especial cobertura els equips amb alemanys involucrats com a jugadors (p.e. Odonkor al Betis), entrenadors (p.e. Schuster al Getafe) o altres (Gerhard Poschner al Saragossa) -que no son gaire nombrosos.
El fet que la vostra lliga en general no interessi ni polaritzi gaire té també un avantatge: Espanya com a nació futbolística no és tan “odiada” com és el cas d’altres països. Per això crec que no poques persones a Alemanya -a qui els va semblar una merda perdre la final de l’Eurocopa contra vosaltres- no s’ho van prendre tan malament com p.e. la victòria d’Itàlia al Mundial 2006. Després de molts anys en què el futbol espanyol a nivell de seleccions no ha estat a l’alçada del de la lliga, la progressió els últims anys ha estat espectacular i ha sigut més o menys reconeguda pels fans alemanys (ni que només hagi sigut pel fet que ni Itàlia, ni Anglaterra ni Holanda van proclamar-se campions).
Naturalment, aquest escrit no és la veritat absoluta sinó evidentment subjectiu -com els dos anteriors-, però crec que puc parlar per molta gent a Alemanya i espero haver-vos proporcionat algunes idees amb aquesta sèrie. En qualsevol cas, jo m’ho he passat molt bé i espero dos duels emocionants i interessants contra vosaltres a la Champions League.
Text original en alemany
Versión en castellano
(Ok, lo pondré más tarde, que ahora no me va Shorttext)