Ja sé que en Maldito em massacrarà pel que vaig a escriure, però ho faré de tota manera.
Per mi, un dels ‘fitxatges’ clau de l’any vinent és l’evolució dels nostresfutbolistes joves, en especial tres, que, a parer meu, són els que tenen més possibilitats de ser ‘jugadors Barça’.
Anem a pams. Després d’un any de consolidació de diversos conceptes per convertir-lo en un jugador molt més complet, més fort i més capacitat per al joc col·lectiu, estic convençut que aquesta temporada serà la de l’eclosió de Thiago.
Ara que ja domina el joc posicional, que ha demostrat que pot ser un home importantíssim en la recuperació, que ha après a controlar el ‘timing’ de l’administració de passades de risc i que ha sabut què és jugar -i perdre- un Barça-Madrid, enguany se li ha de donar via lliure a la fantasia i al cabal de creativitat que té a les botes i en un cap certament privilegiat per al futbol. Em decebria molt que no acabés la temporada com a titularíssim i que no oferís uns registres d’almenys 10 gols i 10 assistències.
Segon nom, aquest més discutible, segur, però potser perquè de bon començament m’hi vaig posar de cul i després he hagut de rectificar em plau més esmentar-lo. Parlo d’Isaac Cuenca. Se l’ha de responsabilitzar molt més com a encarador.
No oblidem que és un tio que amb 20 anys hja jugat de titular en quarts i semifinals de Champions i ha donat un molt bon nivell per molt que se li vulguin carregar alguns morts per la seva candidesa. Ha de crèixer, ja veurem fins on.
I el tercer, una incògnita molt més gran, per bé que tots estarem d’acord en la indiscutibilitat del talent. Marc Bartra ha de tenir minuts, més enllà de la Copa del paquidermicida. Sap el llenguatge Barça, coneix tots els secrets del tracte a la pilota. Però se li ha d’exigir que treballi molt al gimnàs perquè si no guanya musculatura no podrà ocupar mai la plaça central de la nostra defensa.
Per sort o per desgràcia, la confirmació de Montoya -un altre que gaudirà de molts minuts-, el privarà de tenir presències al lateral dret, una posició en què hauria pogut trobar menys exigències i on hauria pogut progressar sense tants riscos. Però un dia o altre ens l’hem de jugar amb ell si volem un defensa amb una capacitat tècnica extraordinària per anys. No és Hummels, però s’hi pot arribar a assemblar amb confiança i una mica de múscul.
Apa, ja teniu el meu al·legat frikiplanterista. Obro el paraigua amb la protecció especial per a rocs. I el puto bolxevic -un dels pocs que em podria defensar- de parranda pel twinkels.
—————————————————————————————————————————
TRES BUENOS FICHAJES PARA EL TITOBARÇA
Ya sé que Maldito me masacrará por lo que voy a escribir, pero lo haré de todas formas.
Para mí, uno de los ‘fichajes’ clave del curso próximo es la evolución de nuestros futbolistas jóvenes, en especial tres, que, en mi opinión, son los que tienen más posibilidades de ser ‘jugadores Barça’.
Vayamos por partes. Después de un año de consolidación de varios conceptos para convertirlo en un jugador mucho más completo, más fuerte y más capacitado para el juego colectivo, estoy convencido de que esta temporada será la de la eclosión de Thiago.
Ahora que ya domina el juego posicional, que ha demostrado que puede ser un hombre importantísimo en la recuperación, que ha aprendido a controlar el ‘timing’ de la administración de pases de riesgo y que ha sabido lo que es jugar -y perder- un Barça-Madrid, se le debe dar vía libre a la fantasía y al caudal de creatividad que lleva en las botas y en una cabeza ciertamente privilegiada para el fútbol. Me decepcionaría sobremanera que no terminase la temporada como titularísimo y que no ofreciera unos registros de al menos 10 gols y otras tantas asistencias.
Segundo nombre, este más discutible, seguro, pero quizás porque de buenas a primeras me puse de culo y luego he debido rectificar, me gusta más citarlo. Hablo de Isaac Cuenca. Se le debe responsabilizar mucho más como encarador.
No olvidemos que es un tío que con 20 años hja jugado de titular en cuartos y semifinales de Champions y ha ofrecido un muy buen nivel por mucho que se le quieran cargar algunos muertos por su candidez. Tiene que crecer, ya veremos hasta dónde.
Y el tercero, una incógnita mucho mayor, aunque todos estaremos de acuerdo en la indiscutibilidad del talento. Marc Bartra debe tener minutos, más allá de la Copa del paquidermicida. Sabe el lenguaje Barça, conoce todos los secretos del trato al balón. Pero se le debe exigir que trabaje mucho en el gimnasio porque si no gana musculatura no podrá ocupar nunca la plaça central de nuestra defensa.
Para bien o para mal, la confirmación de Montoya -otro que gozará de muchos minutos-, lo privará de tener presencias en el lateral derecho, una posición en que habría podido encontrar menos exigencias y donde habría podido progresar sin tantos riesgos. Pero un día u otro nos la tenemos que jugar con él si queremos un defensa con una capacidad técnica superlativa para años. No es Hummels, però puede llegar a parecérsele con confiança y un poco de músculo.
Hala, ya tenéis mi alegato frikicanterista. Abro el paraguas con la protección especial antilapidaciones. Y el puto bolchevique -uno de los pocos que me podría defender- de parranda por el twinkels.