Va totxana de les grosses.
Algun dia s’haurà d’afrontar el dilema: el soci del Barça té sintonia amb Lamine? La genialitat sempre ha estat ben vista pel barcelonista, però la identificació, la comunió, el lliurament absolut a l’estrella… això és una altra cosa.
El soci valora moltes coses de qui es posa la sagrada túnica blaugrana, I la qualitat intrínseca n’és una. Però hi ha altres característiques dels nostres cracs que fan que es doni aquesta sinergia infrangible que en el nostre cas va viure el seu zenit en la figura de Lionel Messi.
De moment, Lamine té el reconeixement futbolístic de la culerada, perquè el soci sap veure quan un jugador és un elegit, però encara s’ha de guanyar aquell plus que només alguns aconsegueixen assolir, aquella veneració que fa que es dipositi tota la confiança en la persona del futbolista únic, diferent, majúscul.
Ara mateix, a Montjuïc o al Cruyff, se sent aclamar Pedri per damunt de qualsevol altre, segurament perquè el canari afegeix a la seva superlativa qualitat futbolística aquells trets que tant agraden a la catalanitat: el treball abnegat, el compromís ineludible amb el club i, per damunt de tot, la modèstia.
A Lamine se li reconeix la seva aura de jugador escollit, però costa més sentir-lo un dels nostres (i no és pel color de la seva pell, no busqueu tres peus al gat). El fet que s’hagi convertit tan aviat en icona universal tampoc hi ajuda. No estic dient que el culer no pugui ser capaç de fer-lo pujar als altars de les grans figures de la nostra història, però Lamine és ara mateix més aviat un jugador de tothom (llevat del madridisme, òbviament) que un ídol del barcelonisme (que ho és, és clar que sí, però no amb aquella veneració que el culer ha sentit per Kubala, per Cruyff i, sobretot, per Messi, el més nostre de tots.
Reconec que també som davant d’una qüestió generacional. Segurament, les noves fornades de seguidors blaugranes s’identifiquen més amb el tarannà del futbolista de Rocafonda que el gruix de socis ‘de tota la vida’. En aquest procés de substitució, Lamine ha de liderar les inclinacions del culer 2.0 sense cap mena de dubte.