31- Sonet de l’opositor
Pau no trobo i no declaro guerra,
i temo i confio, cremo i sóc gel,
i volo sobre el cel i gec a terra,
i tot el món abraço i sostinc res.
Presoner sóc de la llarga avidesa
del foc nou: ni em lliga ni afluixa el nus
i no em sentencia i no m’allibera,
ni grua el desesper, ni és importú.
Veig sense ulls, sense llengua faig un crit;
imploro perdre, anhelo guanyar;
m’odio pel desig, m’hi lliuro amb fervor.
El dolor em nodreix, mentre ploro ric;
derrota o victòria, tot em plau:
en aquest estat sóc, Barça, per vos.
Francesco Bacteri Petrarca
31- Soneto del opositor
Paz no encuentro y no declaro guerra,
y temo y confío, ardo y hielo soy,
y vuelo sobre el cielo y en el suelo yazgo,
y todo el mundo abrazo y nada sostengo.
Prisionero soy de la larga avidez
del nuevo fuego: ni me ata ni afloja el nudo
y no me sentencia y no me libera,
ni ansía el desespero, ni es importuno.
Veo sin ojos, sin lengua grito;
imploro perder, anhelo ganar;
me odio por el deseo, me entrego con fervor.
El dolor me alimenta, mientras lloro río;
derrota o victoria, me da igual:
en este estado estoy, Barça, por vos.
Francesco Bacteri Petrarca