(Escrit del 24/5/2014 al fil de les últimes eleccions)
Ens hem d’alegrar que al menys cada cop se sentin menys rosellistes. No per res, simplement per què els fets abassegadors se’ls han endut els arguments pel davant, malgrat tenir encara avui tota la premsa i TV al darrere amagant es fets i rient-li les gràcies i les desgràcies.
En el Yoya en general, durant aquelles eleccions, hi va haver un esperit molt crític i es va tenir la capacitat de no deixar-se entabanar pel Rosell. Això, o es va convertir en un autèntic xaman practicant les arts endevinatòries, per què aquí es va desemmascarar al Rosell des del minut 0, i les prediccions que es van fer al seu dia, algunes terribles, encara van fer curt.
Com diu molt bé el Creixell d’avui Siempre, SIEMPRE, si uno de los nuestros provoca críticas desde la caverna es que es bueno para nosotros (Fanjal), es pot aplicar al revés. El dia que la caverna aplaudeix una decisió teva (hola roncero, hola sandro) és que t’acabes de llençar al buit. Amb els pantalons pujats, això sí.