Veig el Pep trist i descol·locat. Trist per haver de marxar del club i per haver perdut amb el Madrid i el Chelsea i descol·locat per la decisió d’en Tito.
No crec que estigui enfadat ni decebut, però sí descol·locat perquè:
1.- Ell no s’imagina sense el Tito i li sobta que el Tito s’imagini sense ell. S’ha parlat molt de la roda de premsa però s’ha analitzat molt poc.
2.- Què volia dir “ens faríem mal”? O “quan hi ha destitució és pitjor”? En Pep no es veu amb forces i li sobta que en Tito sí.
En Pep sabia que el nou entrenador ho tindrà dificílissim i ara veu que aquest serà el seu amic. Més: la seva responsabilitat acaba ara, no vol que se li adjudiqui a ell el guardiolisme sense Guardiola.
3.- Ho va veure a la tardor. Què va passar a la tardor?
Minsk. L’avió de Minsk post roda de premsa en contra de la demanda de responsabilitat a l’anterior junta. No va ser la causa però
potser sí la gota que ho va fer vessar.
Li diu al Zubi: “veig q això s’acaba”. I a més s’hi afegeix la malaltia del Tito. I encara ho veu més clar. Zubi li diu: “no em donis un No final”. Ok. Tito es recupera (després de passar-les putes) que si ho allarga “prendrem mal”. Ho comunica i en 2 dies Tito accepta i el substitueix. Entenc que estigui descol.locat.