Carta oberta al senyor Sandro Rosell, president del F.C.Barcelona:
Ja n’hi ha prou! El vot de més de 35.000 socis t’ha fet el president del meu club, però no callaré. Perquè és inadmissible que en el moment que més orgullosos podem sentir-nos del nostre equip, els que gestioneu el club ens avergonyiu. I el vas ha vessat amb l’acord per vincular la nostre samarreta, els nostres colors i per tant els nostres valors, als valors de Qatar Foundation.
Deixant de banda que la decisió s’hagi pres unilateralment a la voluntat dels socis emparant-se en una aprovació per part de la assemblea l’any2003 en unes condicions tant econòmiques com esportives –convindràs amb mi- que molt diferents. Del que sí vull parlar-te és de la elecció de la opció de Qatar. Podràs dir-me que es tracta d’una fundació sense ànim de lucre o que no té vincle amb el govern del Qatar. La primera afirmació es curiosa (una associació sense ànim de lucre que esponsoritza per raó de 30 mililons per temporada?) la segona directament es falsa. No obstant, sempre podràs parafrasejar al vicepresident Faust i afirmar que es tracta d’una organització no governamental que depèn del govern del Qatar (o sou molt burros, o ens preneu per idiotes).
El mateix vicepresident que qüestionat per les condicions democràtiques del país, la vulneració que s’hi fa dels drets humans, pel fet que sigui un estat on la homosexualitat és castigada o que la mateixa Qatar Foundation homenatgi a un individu que fa apologia de l’assassinat com Yusuf al Qaradawi, va esgrimir un vomitiu “no som qui per jutjar el Qatar”. Que no som qui per jutjar el Qatar? Som els que associarem la nostre imatge amb la seva. Els que, per primer cop en la historia portarem una esponsorització al centre de la samarreta que acompanyarà el nostre escut. Que no som qui? Quina broma és aquesta?
Com quina broma és que la incompatibilitat a l’hora de negociar amb el Qatar en nom del Barça i tenir-hi relacions empresarials depèn de la bona fe. De la bona fe? Aquest és el nou codi ètic que heu impulsat? És la mateixa bona fe amb la que, durant les eleccions, ens avisaves dels problemes de contar amb tants nens africans a la pedrera, doncs “ja se sap que es produeixen irregularitat i desprès mires i veus que tots han nascut l’1 de gener”? Més que res perquè dels d’africans de la pedrera del Barça, ni un de sol és nascut l’1 de gener. L’únic jugador de la pedrera nascut aquest dia és l’Ivan Balliu Campeny, lateral del Juvenil A, i com pots deduir no és nascut gaire lluny. Era de bona fe aquesta afirmació? Vas fer-la sense tenir ni idea del que parlaves? O era de mala fe i sabies perfectament que el que deies no era veritat? La resposta importa ben poc.
Series o un incompetent o un mentider, dos característiques incompatibles amb el càrrec que ocupes.
Jo em creuré que actuaves així per incompetència, perquè sinó t’hauré de preguntar per la acadèmia Aspire i si és cert que es dedica a captar els nous talents del futbol africà (seria encara més divertit veure si té algun tipus de vincle amb el govern del Qatar, oi?). I que me’n dius de Viagogo? Encara n’ets accionista? No hi veus cap incompatibilitat en el fet que aqueta empresa obtingui beneficis del fet que el socis que decideixen no anar al camp no alliberin el seu seient, mentre el club els demana que si ho facin? El Sandro empresari guanya diners si el soci no fa cas al club. De veritat no hi veus cap incompatibilitat?
Si la justificació de la mesura ha de ser els problemes econòmics descrits en la famosa auditoria, deixa’m preguntar-te una cosa. Estem parlant de la mateixa auditoria que carrega les pèrdues de la operació Chygrynskiy a la anterior junta i els beneficis de la d’en Touré Yaya a la actual? És a dir: tots dos van ser fixats per la anterior junta, tots dos van ser venuts per la actual, però com una operació resulta deficitària s’imputa a la junta sortint, mentre que la que reporta beneficis forma part de la nova? L’aficionat ras no sabrà massa de números, pro vaja, tampoc ens mamem el dit.
I sobre la limitació de socis? En parlem? Parlem per exemple de perquè resulta que ara hi ha barcelonistes bons i barcelonistes dolents? Perquè no es veritat que ara ningú es pot fer soci. Els teus fills o els teus nets, per exemple, si podran. El Barça per primer cop a la seva història tindrà dret d’admissió. No havíem quedat que el barcelonisme es un sentiment? Perquè ho heu convertit en una qüestió de sang i hereditària?
S’és més barcelonista per tenir familiars socis? On ha quedat el caràcter integrador, obert i universal del Barça?
I aquí torneu a utilitzar el joc brut per ficar la por al cos de la gent. Parleu d’un desequilibri entre el número de socis i el d’abonats posant la por al cos d’aquests últims a que se’ls hi tregui el seu lloc a l’estadi. Perquè no els expliqueu que del gairebé 80.000 socis sense abonament, només un 9% està en llista d’espera per aconseguir-ne un? Perquè no els dieu que la resta, 70.000 socis, estan conformes amb no tenir un seient al Camp Nou? Perquè no els expliqueu que hi ha altres mesures per protegir la seva condició d’abonat com fixar que qualsevol mesura que afecti als abonaments ha d’estar aprovada, com a mínim, pel 50% dels propis abonats? Incompetència o mala fe, no en veig una altra.
Sempre podeu tornar a treure el recurs dels malvats siberians que volen fer-se amb el control del Barça. Haureu d’explicar al soci, aleshores, que al Barça el vot és presencial o que és necessària una permanència per exercir aquest dret. També els podríeu explicar que existeixen altres formules que permeten fer un seguiment a les altes de socis per detectar anomalies d’aquest tipus. I perquè no ho feu? Jo crec que és per bona fe, segur.
Però ben mirat, quin es el problema de que els malvats siberians es facin amb el Barça? Que tanquessin la porta a nous socis? Que venguessin la imatge del club a un règim dictatorial que vulnera els drets humans? Que no respectés la nostra historia i humiliés una de les nostres figures més importants com en Johan Cruyff? Que volgués ficar els dits en la parcel·la esportiva venent jugadors en contra de l’opinió dels tècnics? Jugadors, a més a més, sobre els quals aquest cos tècnic hagués dit “mentre jo sigui entrenador del Barça, serà jugador del Barça”. Aquests malvats soviètics podrien dir-li a l’entrenador que és una venta obligada per la economia…i pocs dies més tard incorporar un nou jugador pel mateix preu. No sé com prendrem-ho.
Com no se com prendrem que durant la campanya asseguréssiu que era fàcil fixar en Cesc, l’única petició que us va fer el cos tècnic, o que en Villa després del Mundial valdria la meitat dels 40 milions que s’havien pagat per ell. O que parlaries amb l’anterior secretari tècnic sobre la seva continuïtat, i en canvi quan va marxar perquè li va vèncer e contracte va afirmar que ningú del club s’havia posat en contacte amb ell. Això últim no em sorprèn, però si que durant la campanya diguessis que hi parlaries. Més que res perquè tu mateix havies dit en alguna ocasió que a en Txiki li calia aprendre a com gestionar un equip de futbol. Perquè ho vas dir, doncs? Menties? No, no ho crec. Però bé, era campanya i ja sabem com van aquestes coses. De fet, recordo el rebombori que es va crear quan vas demandar a un dels candidats. Alguns van pensar que ho feies per desviar l’atenció…Per cert, és cert que el dia del judici ni tu ni ningú en nom teu s’hi va presentar?
Si per respondre a alguna d’aquestes preguntes has de remetre’t a anteriors juntes, no cal que ho facis, la veritat. Ara manes tu, és a tu a qui els socis van votar i és la teva gestió de la que depèn el futur del Barça. Però una cosa t’he de dir: Sandro, de debò, hagués preferit que et baixessis els pantalons en un aeroport.