He arribat al Hostel a les 0.52, gentilesa dels caníbals que s’arroguen la representativitat del nostre club a base de bretolades i accions delictives. Aquests, que avui devien ser entre un centenar o dos d’indocumentats, són els pitjors, púrria de la pitjor calanya, trinxeraires que només van a rebentar-ho tot i a insultar propis i estranys.
Però després hi ha una massa informe, potser fins al mig centenar del miler llarg que érem al sector blaugrana, que per por o per un odi irracional a la figura del president, segueixen la beta als energúmens, s’adapten a les seves consignes, i acaben arrossegats a la ignomínia més baixa i rastrera.
Finalment hi hi ha la resta de la gent, culers catalans i barcelonistes d’arreu del món, que al·lucinem que haguem arribat a aquest nivell de baixesa, de falta de respecte a tot i a tothom, del més mínim sentit de l’educació. Anirem perdent llençols en cada bugada (amb mi que no hi comptin mai més) i acabarem deixant el futbol i el nostre Barça en mans del pitjor de la nostra malmesa societat.
Per mI, després de més de cinquanta anys seguint el club de la meva vida, hi haurà un abans i un després d’aquest desplaçament infaust. Tinc una barreja de sentiments, dominats per una imnensíssima vergonya, una ràbia corrosiva I un disgust monumental.
Tant de bo també hi hagi un abans i un després per als que regeixen els destins de la nostra entitat, I que d’alguna manera els arribin els al·legats de gent que, com jo, ja no poden més. El primer pas hauria de ser avortar l’incipient projecte de Grada d’Animació mentre això pugui tornar a desembocar en la consecució d’un catau on els delinqüents trobin acomodació i cobertura. I el segon, la identificació de tots aquests brètols I la seva expulsió immediata de l’entitat.
Tenim un problrma gravíssim qué amenaça directament la nostra dimensió social. Si no som capaços d’eradicar-lo, el futur del Futbol Club Barcelona con a aglutinador de voluntats disruptives però sanes estarà en entredit.