Hola nois
Estic llegint un llibre fantàstic: Soccernomics, de Simon Kuper i Stefan Symanski, sobre l’ús de dades i altres collonades en el futbol.
En el llibre hi ha xalamenta a balquena sobre un tema que us és car: el Reial Podrit.
El Maligne és, d’entrada, classificat entre els equips de règims feixistes. Quan fan la seqüència d’etapes de la Copuropa expliquen que n’hi ha una primera, de l’inici fins a mitjans dels seixantes, on els campions i finalistes són gairebé sempre equips de les capitals de règims feixistes: Espanya, Portugal i Grècia (Panthinaikos, finalista no recordo quin any). I ho diuen així, equips de règims feixistes:
sembla que a l’estranger potser no ens miren tant com alguns voldrien, però almenys tenen determinades coses prou clares 😊.
Quan expliquen la trajectòria posterior de l’Infame ho fan sempre recordant els seus orígens. (El fenòmen del domini capitalí també és present als països comunistes, per cert, i l’atribueixen als mateixos factors que els dels equips feixistes del mundo libre).
La segona classificació del Podrit és per la negació: no entra en la classificació dels equips normals. És a dir, els grans equips d’Europa són de les grans ciutats industrials que no són capital d’estat: Manchester, Amsterdam, Munich, Barcelona, Torí, Milà, Porto… Les grans capitals d’Europa no tenen gran equip de futbol. Londres, París, Roma i Berlin no han tingut tradicionalment equip de primer nivel europeu (entre totes han guanyat una Xàmpions, el Chelsea, i és recent i lligada al fenòmen de l’arribada de les petro-pilotes). El Madrit no hi és esmentat, òbviament. El detall sociològic que explica aquesta prevalencia dels equips de ciutats industrials, per cert, és molt interessant.
En general, sembla que als autors no els agrada parlar gaire de l’Innombrable. Un podridista intel·ligent potser argumentaria que és perquè els trenca els esquemes i se’l bandejen ignominiosament. La gràcia de tot plegat és que l’altre gran país europeu (europeu de l’OTAN, diguéssim) on els equips de la capital són dominants és Turquia. Espanya i Turquia en una categoria propia. El Merdes (i per extensió Espanya) no entra en la categoria de fenòmen normal. Per això els autors no saben què fer-ne.
El llibre realment paga la pena.
Records a la família