Yoyalodije

Les seleccions nacionals

Com molt de vosaltres ja sabeu… sóc i sempre he estat radicalment contrari a les seleccions nacionals. Si de mi depengués no existirien ni les seleccions nacionals ni -òbviament- les competicions entre seleccions nacionals. Adéu fases classificatòries i adéu a europeus i mundials en benefici de les competicions de clubs (com ha de ser) i en detriment dels calendaris irracionals.

La meva divisa: seleccions… ni les catalanes!

Puc entendre i acceptar que hi hagi aficionats al futbol que visquin intensament les competicions entre seleccions nacionals, però el què em costa d’entendre és que tota aquesta gent pugui seguir acríticament aquestes competicions i no qüestionar-se ni per un moment res relacionat amb com s’haurien d’organitzar o com s’hi hauria de competir.

Després de quatre llarguíssims anys d’intranscendents i avorrides fases classificatòries s’arriba a la fase finals dels mundials. Quatre llarguíssims anys alterant greument els campionats de lliga tot imposant uns demencials calendaris per poder disputar les no menys demencials dobles jornades de virus FIFA. Alteracions que condicionen greument el desenvolupament normal de la competicions de lliga i de la competició amb majúscules com seria la Champions. La FIFA, un fabulós negoci on la matèria primera són les cada vegada més nombroses seleccions nacionals producte de la proliferació de països independents provinents, majoritàriament, de la desintegració d’alguns imperis plurinacionals.

Punt i apart per a la FIFA, una organització que ha estat involucrada en multitud d’escàndols durant els darrers anys com a conseqüència de la activitat mafiosa i corrupte de molts dels seus directius reclutats de les organitzacions que configuren la FIFA, com ara la UEFA, la CONMEBOL o la CONCACAF i totes les seves federacions nacionals respectives. Tota una selva d’organismes i dirigents esquitxats majoritàriament per escàndols diversos i corrupteles de tot tipus. La nòmina d’alts executius cessats, dimitits, detinguts, acusats, processats o condemnats de la FIFA, i de les seves organitzacions afiliades, és de proporcions que ja superen amb escreix les trames de corrupció del Partit Popular. Des de diversos articles de la wiskypèdia es pot accedir a la múltiples informes i fils al respecte.

A tall d’exemple:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Afer_de_corrupci%C3%B3_a_la_FIFA
https://ca.wikipedia.org/wiki/Comit%C3%A8_d%27%C3%88tica_de_la_FIFA
https://ca.wikipedia.org/wiki/Informe_Garcia

Tornant a la fase final… un cop arribats a la tan esperada fase final dels mundials ens trobem que, un cop disputada la primera (PRIMERA) jornada de competició, l’únic interès d’aquesta massa d’aficionats al futbol és començar a especular i fer càlculs sobre qui quedarà eliminat a la segona (SEGONA) jornada. Una segona jornada on, tret d’alguna excepció, ja queden descartats els equips que no passaran a la següent fase, és a dir: la meitat dels equips participants. El tercer partit d’aquesta fase NOMÉS serveix per repartir-se el primer i segon lloc de grup i confirmar si passen a la següent fase algun dels equips no eliminats a la segona jornada. Equips que passen a setzens amb dues jornades i equips que passen amb tres. Alegria esbojarradament desproporcionada i fora de control dels seguidors d’aquestes seleccions classificades quan la realitat certa és que la meitat d’aquestes seleccions quedaran eliminades just quan juguin el quart (QUART) partit. Els següents equips eliminats també ho seran a partit únic, com si d’una competició individual de tenis es tractés. Tot el contrari del que hauria de ser (IMHO) una competició per equips.

El que jo proposaria i reivindicaria, si fos partidari de les seleccions nacionals, seria una fase final dels mundials amb base, per exemple:

16 seleccions.
2 grups (A i B) de 8 seleccions.
Una lligueta a cada grup (tots vs tots)
Semifinals: primer A vs segon B i viceversa.
Passen a la finals els guanyadors al millor de tres partits.
Final: els guanyadors de les semifinals al millor de cinc partits.

O això o un plantejament similar en base a la filosofia exposada.
I per descomptat que s’hauria d’articular la manera de que les fases classificatòries no alteressin les competicions de lliga.