Yoyalodije

El cas Sandro Rosell

Si una cosa es pot desprendre de la lectura de l’auto de processament de la magistrada Lamela contra l’ex president del Barça, Sandro Rosell, és que tots els indicis dels delictes pel qual se l’està processant NO han estat descoberts o destapats per la premsa esportiva convencional ni per les vaques sagrades del periodisme en particular. Patums i premsa convencional que s’ha limitat, en general, a fer-se ressò de manera esbiaixada i molt per sobre, de les informacions que arribaven bàsicament de periodistes brasilers.

Auto de processament : http://www.rtve.es/contenid…

Els que han aixecat la llebre i han anat estirant dels fils han estat, un cop més, els anomenats despectivament ninots de les xarxes que, sense ser periodistes, i via twitter & blogs, han possibilitat que aquestes suposades actituds delictives fossin conegudes pel gran públic i, finalment, acabessin arribant als tribunals.

Menció especial al blog “La Transparencia de Sandro Rosell” i el seu compte de twitter Getafegate o “La Mano Negra”. Curiós cas el del gran Getafegate que, tot i les quantitats industrials d’informacions publicades i dels múltiples afers destapats des de l’any 2011, encara és l’hora que cap diari ni cap patum/vaca sagrada, s’hagi dignat entrevistar-lo. Recordem els links al seu blog i al seu compte de twitter:

http://latrasparenciadesand…
https://twitter.com/getafegate

Sobre el contingut de l’auto de processament i el paper de la premsa, només un parell o tres de pinzellades.

1) Sobre l’apartat de l’auto referit a l’empresa UPTREND i la seva intermediació entre ISE i la CBF per a l’adquisició dels drets de 24 partits amistosos de la selecció brasilera, cal dir que el contracte de l’operació i les seves “commission amounting” incloses, va filtrar-se per primera vegada durant la presentació de la moció de censura interruptus que GO Barça va tramitar a la tardor de 2013.

Portaveus de Go Barça:

Miniatura

El contracte sencer estava enllaçat a la darrera línia del primer full (3.1) del document de la moció.

La captura de pantalla:

Miniatura

I la captura de l’apartat referit a les comissions del contracte de marres:

Miniatura

Per descomptat que cap diari, ni esportiu ni generalista, ni cap de les més reconegudes vaques sagrades, es va fer ressò d’aquest contracte que ara és la base de l’auto de marres. El ferrisseig va ser més que generalitzat. Un contracte que també apareix al vídeo de segonpal del mateix títol. Vídeo ferrissejat habitualment. Fins i tot després d’haver-hi incorporat els subtítols en castellà.

El vídeo Uptrend:

2) Sobre el gestor andorrà Besolí i la seva empresa BON US SL (no confondre amb l’empres BONUS… de Sandro Rosell ), el soci culer i millor persona, Jordi Cases, ja va avançar al programa Efectivament de TV3 (Lluís Canut) el 14 d’octubre de 2013 que el tal Besolí havia tramitat la residència passiva andorrana de Ricardo Teixeira i que molt aviat hi haurien notícies dels seus negocis amb l’amic Sandrusku. Per descomptat que el ferrisseig del Canut i de tota la premsa esportiva va ser demolidor, as usual.

Vídeo Efectivament

3) Sobre la venda i no venda de l’empresa de Sandro Rosell, Bonus Sports Marketimg (BSM) que ocupa bona part de l’auto de processament, també apareixia a la moció de censura interruptus de GO Barça que comentava més amunt.

La captura de pantalla (punt 4.1):

Miniatura

Els tres vídeos sobre la venda de BSM es poden consultar al canal youtube de Gobarça.

Canal Go Barça de Youtube:
https://www.youtube.com/cha…

Per descomptat que la premsa convencional va passar de puntetes sobre l’afer i més aviat va desinformar que no pas informar de la tal venda. Facin una petita enquesta entre els seus culers i/o veïns mes propers i verifiquin els resultats. Hi trobaran la desinformació més absoluta i total.

Fins aquí les tres pinzallades sobre el paper de la premsa amb tot l’afer Rosell, però encara podríem seguir amb un altre paradigmàtic exemple com seria el cas de l’empresa AILANTO, un dels primer casos de corrupció on hi apareix de protagonista Sandro Rosell. Un cas on la premsa esportiva, però també la generalista, es va esforçar durant molt de temps en fer-nos creure que Rosell no estava processat al Brasil. Gracies a les informacions del ja esmentat Getafegate s’ha pogut seguir detalladament tota la situació judicial de l’afer AILANTO i desemmascarar periòdicament tota la informació tendenciosa de la caverna godòtica i de la caverna brunètica intentant fer-nos creure el contrari. Com recull la dita popular… volent-nos fer passar bou per bèstia grossa.

Desconec com pot acabar tot aquest procés. Fins i tot no m’estranyaria gens que acabés relativament bé pels interessos d’en Sandrusku, doncs sembla acreditat que les principals víctimes de les comissions cobrades suposadament de manera il·lícita o irregular, com serien la Confederació Brasilera de Futbol o la multinacional nord-americana NIKE, no es consideren víctimes ni perjudicades per aquests pagaments de comissions.

D’altra banda… hi ha expressions dins de l’auto que dirien molt poc del nivell/ professionalitat de la magistrada de l’Audiència Nacional, l’antic Tribunal de Orden Público,

A tall d’exemple: al darrer paràgraf de la pàgina 4, la magistrada escriu:

Teixeira y su mujer en aquel entonces, llegaron INCLUSO a disponer de dos tarjetas VISA PLATINUM, sobre una cuenta alimentada con dinero de UPTREND

A l’auto surt en minúscules, però jo l’he posat en negreta i majúscules. La paraula INCLUSO, quicir.

Doncs ja ho veieu amics yoyaires… els tripijocs i les martingales d’en Sandrusku es remunten als anys anteriors al seu accés a la presidència l’any 2010, però quants periodistes-periodistes, quanta premsa esportiva-esportiva i quanta premsa generalista-generalista s’han fet ressò seriosament de tot aquest capteniment?

Els podríem comptar amb els dits d’una mà… i encara en sobrarien!