Categories
Yoyalodije

Batalletes mediàtiques dels 80

Núñez montó en cólera”. Així ho relatava fa un parell de mesos Jaume Roures en una interessant entrevista amb De la Morena. Ens situem en el mes de Novembre de 1987, temporada que acabaria amb el motí de l’Hespèria i el fitxatge de Cruyff. Terry Venables havia deixat de ser entrenador, després que Núñez digués “Antes me tendrían que echar a mi para cambiar a Terry”, sent substituït per Luís Aragonés, i amb l’equip situat després de 9 jornades de Lliga, en 17a posició, en llocs de promoció.

El Butano a TV3

I per què es va emprenyar tant Núñez? Doncs com explica el mateix Roures en l’entrevista, per l’aparició de José María García en un programa d’actualitat de TV3, que es deia Crònica 3. Núñez es va sentir traït pel canal català.

García, durant els 80, va ser molt crític amb la gestió del com ell anomenava “Mini-lehendakari de Barakaldo”, arribant al punt que aquest fos declarat “persona non grata” per la Junta Directiva el 14 d’octubre de 1983, entre altres moltíssimes coses, per haver dit que la dona del Pecident, Maria Lluïsa, era una “verdulera”. Altra cosa no, però es veu que les esposes eren sagrades. El comunicat del club, d’aquella declaració de “persona non grata”, deia el següent:

“El consejo directivo del Fútbol Club Barcelona, en ausencia de su presidente, ha adoptado el acuerdo, por unanimidad, de declarar persona ‘‘non grata’ ‘al informador deportivo José María García, quien, desde esta fecha queda impedido su acceso a las instalaciones del club. La decisión ha sido adoptada por los insultos y ataques reiterados que constantemente profiere contra el club y contra su consejo directivo, producto de la fobia de una mente que no distingue la verdad de la mentira y que se ha convertido en un prototipo de manipulador informativo al servicio de intereses fáciles de identificar. Además, el consejo directivo, como consecuencia de sus constantes falsas noticias a ellos atribuidas, se reserva las acciones que la ley le confiere”

En la biografia de García, “Buenas noches y saludos cordiales” de Vicente Molina, trobem un altre dels fets que pot arribar a fer-nos la idea de com era la relació García-Núñez a principis dels 80:

“Una noche, tras un partido europeo en Barcelona (García), llevó al estudio a José Luis Núñez, el presidente azulgrana. Allí mismo le mostró un papel que dijo haber obtenido de la caja fuerte del Barça. Era una lista de periodistas a sueldo, periodistas que pasaban regularmente por el club a cobrar. «Núñez se quedó de una pieza, imagino que igual que los oyentes», recuerda Pepe Gutiérrez (Daimiel, Ciudad Real, 1953), miembro del equipo de García aquellos años. «No quiso leer los nombres. Le entregó el papel y le dijo que podía romperlo o volver a meterlo en la caja. Él iba a favor de la profesión, pretendía dignificarla. Si hubiera querido hacer sangre, habría dicho quiénes eran los asalariados.”

Eufòria blaugrana
García dins de la banqueta blaugrana, celebrant la remuntada contra l’Anderlecht en la Recopa 78-79. Eren altres temps. Foto: Pérez de Rozas

Així doncs, veure aquesta aparició del Butano a TV3 es va convertir en mi, tal com hauria d’haver classificat Maslow en la seva piràmide, en una necessitat fisiològica bàsica. Vaig fer la petició a l’imprescindible compte de twitter @ArxiuTV3CR (si alguna hora teniu alguna necessitat televisiva els hi podeu enviar la carta als reis). Em van concedir el desig, i van penjar el programa per a poder veure’l.

Aquell va ser un debat a 3, entre Joan Gaspart, José María García i el periodista Xavier Domingo, moderat pel periodista i escriptor Vicenç Villatoro amb el títol “Barça, més que una crisi?”. L’enfrontament entre Gaspart i García va ser constant, amb García deixant diferents frases marca de la casa dirigides a Gaspart com: “Esta es la grandeza del Barcelona, que gracias a esa historia y a esa grandeza, sobrevive a dirigentes como vosotros”, “El gran drama del Barcelona es que sus dirigentes son simple y exclusivamente simples aficionados”, “Me produce aberración la actitud dictatorial y caciquil que tenía el señor Bernabéu y que tiene el señor Nuñez con el Barcelona”.

Gaspart i García cara a cara

“Vostè jutja”

Aquella emissió, amb la presència de García, va ser la gota que va fer vessar el got en la paciència de Núñez envers TV3, però el seu malestar ja venia d’uns mesos abans, quan el mateix dia que es va portar a terme el mediàtic judici entre Schuster i la directiva del Barça, el 26 de Març de 1987, en el qual l’alemany demanava la rescissió del seu contracte amb el Club perquè s’havia quedat sense fitxa per a la temporada 86/87 després del que havia passat a Sevilla, el canal va emetre una recreació del mateix judici, en el programa “Vostè jutja” que presentava el Joaquim Maria Puyal.

D’aquella emissió, que malauradament no he pogut visionar, i que deu ser una joia audiovisual, el que diu l’hemeroteca és que es va plantejar un cas amb noms ficticis, on es jutjava al President de l’Sporting Catalunya, Martínez Recasens per apartar de l’equip al díscol “crack” estranger, Gert Schneider, per indisciplina i baix rendiment en el partit clau de la temporada. En el programa hi havia una acusació i una defensa, cadascuna de les parts presentava proves i cridava a declarar testimonis, que eren personatges reals relacionats amb el món del futbol.

L’acusació va cridar a declarar a l’aleshores president del Mallorca Miquel Contestí, al jugador de l’Espanyol Job i al mite Helenio Herrera, a més, durant la presentació de proves aquesta va comparar a Martínez Recasens amb dictadors com Somoza, Marcos i Duvallier -que ara mateix qui escriu aquestes línies no té massa idea de qui són però que devien ser mala gent-  a més de comptar amb telegrames de suport de Simonsen i Neskeens. La defensa, entre altres testimonis, va tenir a una llegenda blaugrana com César, per aquell temps dins l’estructura tècnica del club com a informador, i el suport via telegrama de Lattek i Krankl. El President va ser declarat culpable pel jurat popular. A dia d’avui, una recreació d’aquest estil, per exemple en el cas Neymar que es celebrarà en breu, ho petaria al Yoya i segur que seria Trend Topic uns quants dies a #VosteJutjaNeymar

De totes maneres, si la recreacio del judici al “Vostè Jutja” devia petar els audímetres, més ho hauria fet la retransmissió íntegra de tot el judici per televisió, on Núñez va fer el show habitual en ell. Una petita mostra de les perles durant el judici:

Jutge: “Es cierto que Schuster no ha intervenido en partidos en la presente temporada?”
Núñez: “No, no es cierto. Cada semana juega un partido de entrenamiento con sus compañeros”

Jutge: “No es cierto que usted dijo que Schuster ya no volvería a vestir la camiseta del F.C. Barcelona?”
Núñez: “Como presidente, no es cierto. Aquello lo dije como simple aficionado. Este tipo de acuerdos los toma la junta directiva en pleno del F.C. Barcelona.”

Jutge: “Los acuerdos sobre las alineaciones las toma el entrenador?”
Núñez: “Por spuesto! La semana pasada, sin ir más lejos, me enteré por Ia radio que Archibald jugaba ese domingo.” 

Venta dels drets televisius a TVE

La conseqüència d’aquella emprenyamenta de Núñez amb TV3 va ser que el Barça, aquella temporada 87-88, va cedir els seus drets televisius a TVE, amb qui Núñez havia tingut molt males relacions durant pràcticament tot el seu mandat, acusant-la (segurament amb tota la raó del món) de donar un tracte de favor al Real Madrid, i amb qui estava en “guerra” des de la temporada 83-84, després que el Barça firmés el primer contracte amb l’acabada de nèixer TV3, que des de bon inici va ser considerada la tele del Barça. El paper que va tenir TV3 en aquells primers anys de vida queda perfectament retratat en aquesta cançó de la Trinca (minuts musicals):

Des de la temporada 83-84, a la 85-86, les càmeres de TVE només van entrar al Camp Nou per a filmar reportatges informatius de cada partit o per la retransmissió dels partits dels quals en tenia els drets, però res d’entrar amb les càmeres a filmar entrenaments o per a entrevistar jugadors. La situació es suavitzaria la temporada 86-87.

Aquella firma amb TVE, on aquesta adquiria els drets per la retransmissió dels partits europeus fins a finals de temporada que disputessin els equips de futbol, bàsquet, handbol i hoquei patins, es va fer el 13 de Novembre de 1987. L’acord, signat per Núñez i Pilar Miró (Directora General de RTVE), va ser presentat davant dels mitjans per Joan Gaspart i un dels pares d’aquest antro, un jove de poc més de 30 anys, que ja era cap d’esports de TVE a Catalunya, el grosso Martí Perarnau. La directiva via Gaspart sempre va negar que aquell canvi fos una represàlia per l’aparició de García, sinó que ho justificaven purament per interessos econòmics.

 Un altre debat polèmic

Les relacions entre Barça i TV3 vam ser tenses durant tota aquella temporada, i aquesta tibantor es va tornar a posar d’especial manifest el 8 de Febrer de 1988, amb l’emissió per TV3 d’un altre debat on es va tornar a tractar la crisi blaugrana, moderat per Eduard Boet i amb la intervenció de Nicolau Casaus (Vicepresident del Barça), Ricard Huguet (portaveu del grup d’opinió barcelonista – GOB), Josep Moratalla (futbolista del Barça), Domènec Balmanya (ex-futbolista, ex-entrenador), Jaume Lores (comentarista polític) i Gonçal Lloveras (doctor, ex-directiu del Barça). Núñez i la seva directiva, se sentien perseguits pel canal públic català i ho veien com un intent polític de Convergència per a erosionar-lo, tot promocionant el GOB.

En aquell debat va ser especialment sucós el cara a cara que van mantenir Nicolau Casaus -puro en mà durant tot el programa- i Ricard Huguet, que era la cara visible de l’oposició articulada a través del Grup d’Opinió Barcelonista. La premsa amiga de Núñez en donava la noticia així el dia següent: “El coloquio azuigrana, en TV3, sé gánó la repulsa general pero fue el tema del día”. El debat no havia agradat gens a certa part de la premsa.

Dos dies abans d’aquell debat, al qual Núñez havia rebutjat anar, aquest va ser entrevistat a TV2 en el programa Estadio 2 per Olga Viza. Un dels participants del debat a TV3, en Jaume Lorés, va comparar aquella entrevista amb els massatges que feia Victòria Prego a Felipe González. Aquell mateix dia de l’entrevista, en l’Informe Semanal del primer canal, es va emetre un reportatge dedicat al Barça, titulat “Barça: algo más que una depresión”.

 Nou contracte amb TV3

La mala maror entre TV3 i la directiva va anar minvant, i tenint en compte que “poderós cavaller és don diner”, i els interessos de les dues parts, el 21 Juny del 88, es va firmar un nou contracte entre TV3 i el Barça de 2000 mil milions de pessetes amb una duració de 6 anys.

Roures explica a De la Morena, que ell va ser un dels que va negociar aquell gran contracte entre Barça i TV3, afirmant que ”Negociar con Gaspart y Nuñez es para hacer una película”, i amb Joserra preguntant: “¿De quién te fias más de los dos, de Gaspart o de Nuñez? Me vas a decir que de ninguno de los dos, pero si tuiveras que elegir.”, i responent el cap de Mediapro: “Esos no han tenido nunca palabra, ni ética aplicada a nada en la vida, ni siquiera en los negocios”

Des d’aquí demanem a Jaume Roures, com a productor cinematogràfic que és, que faci els biopics de Núñez i Gaspart. Triomfarien. Molt. Molt.