Yoyalodije

El relat

Si ens guiéssim només pel que ara s’acostuma a conèixer com a “relat”, hauríem de concloure que l’ex president del Barça, Jan Laporta, tindria la batalla més que perduda. Em refereixo al ‘relat’ sobre els afers judicials del ex president del Barça i, per extensió, els del propi Barça i altres expresidents. En l’imaginari col·lectiu s’ha instal·lat la brama de que és en Laporta, i només en Laporta, qui ha tingut i té problemes amb la justícia, i no pas l’actual president Bartomeu o anteriors presidents com ara Sandro Rosello Josep Lluís Núñez. O el propi Barça com a club, per obra i gracia del tòxic duet Bartosell.

Una percepció generalitzada de la qual ningú no se n’escapa. Tan si es tracta del gran públic, com si es tracta de culers en general o de socis del Barça en particular. És més, m’hi jugaria un pèsol que fins i tot més d’algun yoyaire estaria posseït per aquest mantra. Facin una petita enquesta amb gent del seu entorn, siguin o no culers, socis i/o yoyers, i en tindran la verificació empírica o l’evidència més absoluta. Post truth avant la lettre? El Barça…sempre marcant tendència.

L’establishment i el seus altaveus mediàtics han aconseguit inocular-nos fins el moll de l’os aquest ‘relat’. Un degoteig constant -gota malaia style- tot i quedes de l’observació objectiva de la tossuda realitat se’n desprengui tot el contrari. Laporta ha guanyat o li han arxivat TOTES les demandes i querelles que li han interposat. El seu historial judicial continua immaculat malgrat l’assetjament a que ha estat sotmès des que va guanyar les eleccions l’any 2003. Tot el contrari que els seus assetjadors, Rosell i Bartomeu, que aviat seuran a la banqueta dels acusats per la suposada estafa al grup inversor brasiler DIS, que era el copropietari de Neymar. Assetjadors que ja es van lliurar de dues condemnes pel fitxatge del crac brasiler després d’encolomar-li els dos delictes al Barca amb la sorprenent col·laboració dediverses instàncies de la justícia espanyola. No cal ser cap expert en dret per saber que una entitat MAI no comet delictes. Qui els comet, SEMPRE són els seus administradors.

I què dir del pare espiritual d’aquests dos presumptes delinqüents? doncs que ja va estiuejar una temporadeta a can Brians per la sentència del Caso Hacienda. Una sentència de 755 pàgines de molt recomanable lectura, encara que només sigui en diagonal. Una sentència amb indemnitzacions multimilionàries que la benèvola cassació del Tribunal Suprem va deixar-sorprenentment- sense efecte. Ep, això sí, no es va poder lliurar d’una simbòlica i ridícula multa.

De l’assetjament judicial contra Laporta, des que va guanyar les eleccions de 2003, tenim identificats diversos procediments judicials, incloent-t’hi com a talla moció de censura de 2008, doncs formava part inequívoca de la mateixa estratègia. Potser algú una mica primmirat i llepafils podria posar en qüestió les sentències de 1) el cas dels vuit primers dies del mandat Laporta i 2) elcas dels avals (#avalsgate). O la moció de censura de 2008, tot i no ser un procediment judicial stricto sensu.

Pel que fa al cas del 8 primers dies, el condemnat va ser el Barça, que va haver d’avançar un any les eleccions i comptabilitzar al mandat Laporta les pèrdues endossades al mandat Gaspart, però el principals responsables del fiasco van ser el vicepresident esportiu i l’assessor jurídic de la Junta, és a dir, en Sandro Rosell àlies Sandrusku i l’inefable Toni Freixa àlies Pelasso.El cas dels avals és una conseqüència lògica de la sentència anterior, només transcendent si es promou i es guanya una acció de responsabilitat i, pel quefa a la moció de censura, tot i la victòria moral dels seus promotors, la moció va ser derrotada d’acord amb els estatuts vigents.

Aquí tenen la llista resumida de tots aquests processos judicials contra Laporta i les seves juntes. Una estratègia planificada pel sector més recalcitrant del neonunyisme, sota el lideratge de Sandro Rosell, per recuperar el poder perdut a les eleccions presidencials de 2003 amb la inesperada i sorprenent victòria de Laporta. Un Laporta que guanya per golejada el seu implacable assetjament judicial, mentre els seus assetjadors, Rosell&Bartomeu, han de retre sovint comptes davant la justícia i…lo que te rondaré morena.

•Demanda soci March per avançar eleccions a 2006

•Demanda soci Pla per avalar pressupost 2006

•Recurs soci Pla a l’Audiència Provincial (2008)

•1ª denúncia soci Marín al Tribunal Català de l’Esport per inhabilitar Joan Laporta a perpetuïtat (2006)

•2ª denúncia soci Marín al Tribunal Català de l’Esport per inhabilitar Joan Laporta a perpetuïtat (2008)

•Moció de Censura 2008

•Demanda Acció Social de responsabilitat contra la junta Laporta (Assemblea 2010)

•Querella soci Marin contra Laporta per malversació i administració deslleal (2010)

•Querella Bayram Tutumlu reclamació milionària contra Joan Laporta.

•Recurs sentència acció social de responsabilitat

Al loro i que no us embauquin!

@segonpal