I
Enmig d’un ensonyament plàcid al sofà-llit del seu despatx a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, de sobte, Zubi té una revelació. Central. La imatge és nítida, la certesa absoluta, vívida com una il•luminació divina. Central. Cau del sofà-llit, amb el cor batent i el cos tremolós. S’arrossega pel terra fins arribar a la taula de treball d’on, allargant el braç, agafa el primer que troba: un petit bloc de notes i un bolígraf Bic color vermell. Central. Comença a prendre notes, desesperadament, amb ímpetu frenètic, pàgines i pàgines, endut per la follia del convers. Al cap de sis dies de treball inesgotable i sense descans, de jornades maratonianes sense nit plenes de trucades, contactes, e-mails, vídeos, documents adjunts, acords, desacords, representants torracollons, contractes, dubtes i certeses, sis dies d’activitat febril sense sortir del despatx, exhaust, adolorit, entumit i afeblit, finalment, acaba la feina.
– Eureka – exclama amb un filet de veu inaudible, malaltís.
I tot seguit, ja en el setè dia, descansa.
II
– Sandro, hem de fitxar un central.
– Perdona, Zubi?
– Un central, Sandro, un central. Aquest és l’any. Inajornable.
– I en Song?
– He dit central, Sandro. Cagada d’en Tito, però en el seu estat no li carregarem l’error…
– No, no, és clar…
– I tinc propostes. I feina avançada, Sandro!
– Oh, ja, però…
– No, no, escolta. Hi ha en Marquinhos, central de la Roma, brasiler, com a tu t’agraden. Jove però amb molta projecció. Una mica car però aposta segura de futur.
– Zubi…
– Si no, Jéremy Mathieu, el francès del València. Low cost contrastat. Central i lateral esquerre per només 8 milions d’euros. Una ganga! Té la renovació aturada esperant un moviment nostre. És el moment de fitxar-lo, ara o mai!
– Zubi, escolta, que t’haig de dir que…
– També hi ha en David Luiz. Hi tenim un acord, tot i que personalment no m’acaba de fer el pes…
– …
– I n’hi ha més. Tinc una llista ben plena d’opcions i plans B. Fins i tot el Tata ha proposat jugadors, uns sud americans estranys…
– Prou, Zubi, prou! Vols fer el favor de callar?!
– …
– Has fet una gran feina, se’ns dubte, possiblement la millor des de que ets director esportiu. I n’estic molt orgullós i et felicito. Però, ehhh…t’haig de dir que, lamentant-ho molt, aquesta temporada NO fitxarem cap central. De fet, un cop lligat Neymar, no farem cap més incorporació. Neymar és un fitxatge estratègic de Club, que tots assumim, tu el primer, i en ell hem destinat tot el pressupost a reforços d’aquest estiu.
– …
– Com a director esportiu nostre, es convenient que ho sàpigues i t’ho volia dir jo personalment abans que te n’assabentis per la premsa…
– …
– I, d’això…ehhhh, com t’ho diria…has de vendre en Thiago. Hem de solucionar petits serrells de fitxatge amb el pare de Neymar i tot ingrés és benvingut. Ah, peatges que ens compliquen i encareixen la cosa però tot sigui per fotre-li un fitxatge al Madrid, eh, Zubi? A més, qui els sabrà? Zubi? Zubi? Què m’escoltes? Deixa de fer aquesta cara d’idiota i digues alguna cosa!
– No…no fitxarem cap central? I traspassem en Thiago?? T’has begut l’enteniment, Sandro??? És una bogeria! Un error…No podem hipotecar la planificació de la temporada, més encara d’on venim, amb aquestes decisions tan…tan…I has pensat en la posició en la que em deixaràs? I tanta feina per res?? M’esteu bandejant??? No, no…em nego, no hi estic d’acord, com a director esportiu no puc assumir…
– Doncs dimiteix
– Com?
– Si no et sembla bé l’acció estratègica del Club, dimiteix. Vols dimitir, Zubi?
– No.
– Doncs a tragar.
– Ehhhh, val, entesos, entesos, no volia importunar, no…Però…què li direm al Tata, que espera un central? I com explicarem i justificarem a l’opinió pública i publicada, al barcelonisme i el seu entorn, aquestes decisions tan, tan…tan poc comprensibles i impopulars?
– Tranquil. Del Tata ja me n’encarrego, que per això el vaig fitxar JO. I de l’opinió pública, també, deixa-ho a les meves mans. Faig quatre trucades i en pocs dies, amb la opinió publicada a favor, el parer barcelonista serà nostre. A més, com que Neymar serà la bomba, el seu èxit ho taparà tot. Ningú se’n recordarà ni d’en Thiago ni del maleït central dels pebrots! Creu-me, Zubi, creu-me: temporada plàcida, la que viurem, oli en un llum, fes-me cas, fes-me cas…Quan us he fallat, jo, eh? Ja,ja!…I si em perdones…Santi? Sandro a l’aparell, ja,ja!…Escolta, hem de quedar per parlar, sí, sí…molt important, porta en Francesc, també…estratègia conjunta, és clar…extensiva a altres col•legues, sí…Màrius i Dago sobretot…a més del de sempre, tema central, bàsicament…i derivades Neymar, res important…
III
Dos dies després, les portades dels dos rotatius esportius coincideixen en el seu titular: FITXATGE PUYOL. A les pàgines interiors s’explica que la recuperació de la lesió del gran capità va a bon ritme i que en un breu període de temps s’incorporarà a la disciplina de grup amb l’alta mèdica i en plenes condicions i garanties per competir amb la màxima exigència. Per aquest motiu, el Club descarta la contractació d’un central ja que espera a Puyol, i que tal mesura ha tingut l’aval principal del nou entrenador, Tata Martino, a qui el respecte per la gran figura del capità l’ha portat a prendre aquesta decisió, guanyant-se així, a més, la consideració i el respecte de tot el vestuari blaugrana. Les diferents seccions esportives de la premsa generalista també es fan ressò de la notícia amb termes similars, tot i que, això sí, amb diferents graus d’afinitat.