Categories
Yoyalodije

Cant a la infància d´un culé

BSO del post (obrir a una nova pestanya): http://www.goear.com/listen/18c2683/dancing-with-tears-in-my-eyes-ultravox

review_ivans-childhood

“Quan era petit li arrencava les ales a una mosca i observava la seva agonía. Quan era petit m´estirava al llarg d´un banc de fusta, al bell mig del parc, cara al sol, mentre admirava com el vent feia moure les fulles de l´arbre. Tenía tot el temps del món, al menys tota la tarda fins que es fes fosc.  No pensava en res, em deixava enduur per les sensacions, pels elements de la natura. Quan era petit, tenía el bell ros, la pell tendre,  els ulls brillants, les galtes vermelles i el cor gran. Quan era petit ja era del Barça, tan com ara, o potser més. Idolatrava la gabardina d´en Cruyff, les gardeles d´en Koeman i els salvatges remats de Bakero. A l´hivern em queien els mocs, sopava carn rebossada i iogur al tornar d´entreno, i anava a dormir trencat, tot llegint Mortadelo y Filemón. La bicicleta estava present en el dia a dia, també els amics, els partits de futbol, de basket, de tennis….les cabanes fetes amb canyes de la riera. La vida era verge, els somins eren vius, brillants, encegadors. Sense una taca o una renuncia, sense un límit ja marcat. Quan era petit encara podía ser algú, encara podía ser jugador del Barça “