DY- A les Espanyes s’ha penjat al president Laporta una etiqueta de radical independentista, i es pot preveure que des del primer moment fiscalitzaran aquest aspecte en el nou president. Coneixent com les gasta la caverna mediàtica, com us heu preparat per afrontar una vigilància política hostil durant els possibles 12 anys de mandat?
–El president del Barça, com a ciutadà, té un pensament polític, però en tant que president té l’altíssima responsabilitat de representar 170.000 persones. S’ha d’establir la diferència de manera clara. El president del Barça no es pot manifestar com pot fer-ho una persona normal del carrer.
La catalanitat del club és essencial. El Barça es defineix al món com un club català. Ningú pot pretendre rebaixar la catalanitat del club, és impossible.
El que ha fet política des del club és un dels pitjors errors que podia cometre.
Respecte escrupolós als nostres socis, que tenen pensaments diferents.
DY- Sembla ser que el futbol està entrant en una etapa de globalització. En que haurà de canviar el Barça?
Orienta la resposta cap a la creació d’un centre d’alt rendiment i l’ampliació de la xarxa de scouters, més que de masies. Però jo torno a preguntar per canvis en el propi club de cara a un futbol mundialitzat, i em respon en general, com agafat a contrapeu:
–Hem de ser conscients que es fa una estimació de 50 milions de seguidors del Barça a Europa i 150 M a la resta del món. Des d’una profunditat d’arrelament en la nostra identitat catalana hem d’anar al món. Hi ha una petita part d’aquests 200 M de seguidors que necessiten sentir-se membre del club. Per això, a part de la condició de soci, promourem la condició d’associats i encara més la de barcelonistes, que és diferent.
D’aquesta manera, donar cabuda i donar satisfacció a aquesta necessitat que tenen de sentir-se part del club.
DY- Amb aquests canvis, el Barça necessitarà estar ben representat als estaments més alts del futbol. Quin paper hi podria tenir, per exemple, un ex-president com Laporta? En quin càrrec de FIFA o de UEFA us agradaria veure’l?
–La veritat, no el veig massa enlloc. L’experiència de Laporta com a president és bona, fora bo poder compartir-la, però concretament no el veig específicament en cap càrrec de representació. No.
DY- En quines condicions seríeu partidaris de passar d’una lliga espanyola a una lliga europea?
–Aquest és un debat profund, que fa temps que dura. També topem amb algun tema de marcs legals en això. El futbol evolucionarà als propers anys, segur, i encara avui per avui no és moment de definir-se. Hem d’estar atents a com evoluciona el negoci del futbol. Alguna decisió, els propers anys, s’haurà de començar a prendre al respecte.
DY- Què s’ha de fer per acabar amb el caïnisme al Barça?
–Per ser-te clar, arribo a pensar que ho portem associat a la nostra condició, no sé si de catalans, però de culers, segur. No vull dir que no hem d’intentar cercar l’espai comú, fugir d’ismes, segur, però és que la història és la que és. No s’ha parat. No s’ha parat.
És clar que m’agradaria superar-ho, que tots anéssim a una des de les distintes sensibilitats, i no cal que digui que faré tot el que pugui de la meva mà, però noi, em sembla una tasca difícil.
Als seus ulls hi ha una ombra dels enfrontaments viscuts. Els quatre rivals per la presidència del Barça havien començat junts.