Categories
Yoyalodije

El Real Club Deportivo Mallorca

No era aquest el seu primer nom, sinó Alfonso XIII FBC, al que setmanes més tard van afegir el títol de Real Sociedad. Això sí; en tempos de la república van córrer a canviar-se per Club Deportivo Mallorca i, amb Franco, van córrer a afegir-hi un Real per fer-s’ho perdonar, tot i que no hi havia perspectives de rei en aquell moment. Molt de córrer, per a les Illes.

La Real Sociedad Alfonso XIII va començar jugant en la Federació Catalana, en la que va aconseguir el títol de lliga el 1917 derrotant el Palafrugell. Després de la guerra civil es va incorporar a la segona divisió espanyola.

Aviat va inaugurar estadi, Es Fortí, i pocs mesos després de nou va córrer a canviar-li el nom pel de Lluís Sitjar.

El Mallorca ha tingut presidents enèrgics, com Jaume Rosselló, que només arribar al càrrec va acomiadar la plantilla sencera excepte un jugador, Joan Forteza. I va fer bé, ja que, dirigit per un entrenador argentí, Juan Carlos Lorenzo, l’equip va pujar de Tercera fins a Primera Divisió, aquest el 1960.

Els anys 70, amb el Mallorca de nou a segona i tercera, van ser convulsos, amb una desfilada inacabable d’entrenadors (JC Forneris, Otto Bumbel, JL Saso., Luís Costa…)

Tan dolenta va arribar a ser la situació que, el novembre del 77, la plantilla va fer una tancada en protesta, una forma novedosa de reclamar els sous pendents que després han copiat altres equips.

La recuperació va venir el 79, de la mà del nou president Miguel Contestí. Amb una Junta de gent eficaç i amb Antonio Oviedo d’entrenador, van ascendir a 2ªA, i tot seguit a 2ªB.

L’any 82 el va substituir el francès Lucien Müller, ex del Barça, que va dur el Mallorca a 1ª. El més notable d’aquella temporada, però, va ser el gol estratosfèric que el porter Ramon Reus va marcar al Córdoba de porteria a porteria. El més sorprenent va ser la reacció dels afeccionats cordobesistes, que es van girar cap a la tribuna demanant la dimissió del seu president. I de Txiki, probablement.

De la nova pujada a primera s’encarregaria Llorenç Serra Ferrer el 1986, amb els gols de l’incommensurable Tronquito Magdaleno i la presència itinerant dels afeccionats mallorquinistes, que ja havien après a visitar els camps contraris. Potser va ser aquest el prodigi més gran; si coneixeu gaires mallorquins, sabreu com els costa sortir de l’illa.

Serra va reunir un gran equip que va quedar sisè a la lliga, amb el porter Ezaki Badou, amb Trobiani, amb el debutant Miquel Àngel Nadal, un gran defensa que seria culé per uns anys, de família fermament madridista i millor persona, i amb el veterà Paco Bonet, un mallorquinista que tornava a casa després de jugar al Real Madrid. L’any següent van substituir Serra per Müller i l’equip va tornar a segona. Sort que Serra va tornar, en substitució d’Ivan Brzic, i el Mallorca va aconseguir l’ascens enfonsant l’Espanyol en la promoció.

Encara va tornar a pujar a primera el 1997, aquesta vegada amb una originalitat: dos entrenador simultanis en lloc d’un: Tomei Llompart i Pep Bonet.

Decidit a aturar el ritme marejador de pujades i baixades, però, el Mallorca va fitxar Héctor Cúper, que va transformar l’equip. Aquell 1998 es va repartir les copes amb el Barça (la del Rei per als culés, la supercopa per al Mallorca) i es va classificar en 5è lloc, sumant els drets de jugar a la UEFA i la Recopa.

El Mallorqueta a Europa! I tan xulo que va arribar a la final de la Recopa carregant-se el Chelsea! La Lazio, però, el va afaitar amb un 1-2 al Villa Park de Birmingham.

El Mallorca ja estava aviciat, i l’any següent va quedar tercer a la lliga, amb dret a disputar les prèvies de la Champions. La felicitat es va completar el 21 d’agost amb la inauguració del nou estadi de Son Moix, que en dialecte barceloní es pronuncia Cal Gat.

El 5 de gener de 2000, la Federació d’Història i Estadístiques del futbol designava el RCD Mallorca com a vuitè millor equip del món. El Mallorqueta, al·lots! Àngela maria!

Substituït Cúper per Aragonés, l’equip va repetir el tercer lloc a la Lliga, batent de pas tots els seus rècords de punts, gols i victòries. Un nin subsaharià d’aquells amb cognom raret, Ego’o o Eto’o, ja les anava endinyant. I havia de caure un títol, el 2003, una Copa del Rei deslluïda perquè la va guanyar al Recreativo en una final jugada a l’estadi Martínez Valero d’Elx, però tan vàlida com les altres. 15.000 mallorquinistes van pujar al vaixell per assistir-hi, i encara avui estan amb les biodramines. Els gols? D’Ego’o. Dos dels tres.

La marxa d’Aragonés a dirigir la sel·lecció espanyola va fer tornar el Mallorca a la roda d’entrenadors: Floro, Cúper… No va recuperar l’estabilitat fins que va venir Gregorio Manzano, un andalús de Bailen que ha aconseguit perpetuar els grans resultats malgrat la venda repetida dels millors jugadors i malgrat que el “ball dels maleïts” s’ha traslladat fins avui mateix a la presidencia, a la propietat, i als possibles compradors del club. Però ja no digui Son Moix, digui ONO estadi.

El Mallorca es va consolar aviat de la venda d’Eto’o al Barça amb l’esclat de Dani Güiza, que va fer oblidar els números del camerunès guanyant el pichichi el 2008, i la Bota de Plata europea ex-equo amb Cristiano Ronaldo, i tot això sense haver-se de depilar.

De l’himne del club destacaren només una estrofa per la seva intensitat lírica, la que diu:

Mallorca!!, Mallorca!!, / Mallorca!!, Mallorca!!, / Mallorca!!, Mallorca!!, / Tot Mallorca!!”. Per a què més.

Té un altre himne, anomenat Himne Europa, que acaba amb unes paraules inquietants: “Mallorca, Mallorca, / quan veim el teu joc / les nostres mans treuen / un torrent de foc”. No sé ben bé a que es refereixen, però els jugadors del Barça farien bé de saltar al Son Yoko Ono amb alguna protecció ignífuga. No fos que.

La condició insular ha limitat un xic la multiplicació de les penyes mallorquinistes. Això no vol dir que en faltin, fins i tot una d’ultres, els Supporters Mallorca, feixistes actius, organitzadors d’aquelarres RAC (Rock Anti Comunista), esplèndidament relacionats amb la neofatxeria alemanya i, no podia ser d’altra manera, anticatalans amb avarícia.

Encara que, de vegades, se’ls escapin alguns matisos:

los catalanes soys los mas fachas de todos, y eso de nazismo vosotros tampoco os quedais cortas, porque palma esta llena de pintadas hechas por tu secta que ponen: YankeS aSSesinos, con el tipo de letra de las SS alemanas.”

I es que:

SUPPORTERS MALLORCA como peña mallorquinista funadada en 1999 es a todos efectos apolitica… pero esta claro que no acepta en su grada ninguna muestra de catalanismo ni catalanidad.”

M’ha fet rumiar molt la portada del seu portal web:

COMUNICADO

En la última semana se han dicho tonterías sobre si nose que putas de unas invitaciones y tal… no vamos a molestarnos en emitir comunicados porque viniendo de donde viene nadie le ha hecho ni puto caso a la noticia”.

Angelets.