Yoyalodije

Dos Zaragozes, millor que un

Si recordeu el 6-1 del partit d’anada, aneu-vos-en oblidant. El Zaragoza actual és literalment un altre. La primera volta va ser desastrosa, de manera que la va acabar penúltim, havent fet uns números deficients a casa (resultats 3-3-3, amb gols 10-8), i catastròfics a fora (resultats 8-2-0, amb gols 33-10) El Zaragoza era l’equip més golejat de 1ª.

Altres clubs en aquesta situació canvien l’entrenador; el Zaragoza va fer una revolució urbi et orbe, amb dimissió del president Eduardo Bandrés, amb accés a la direcció del propietari majoritari de les accions, Agapito Iglesias, que preferia mantenir-se en segon pla, amb canvi de l’entrenador García Toral per José Aurelio Gay, i amb SET fitxatges d’hivern: el porter Roberto cedit per l’Atlético, els defenses Edmilson del Palmeiras, Contini del Nápols, Colunga del Recreativo i Jarosik del Kryla Sovotov Asmara, el davanter Eliseu del Lazio i, sobretot, l’estrella, el xilè Chupete Suazo, procedent del Monterrey.

Amb ells ha fet un equip nou, girant com un mitjó el Zaragoza de la primera volta. Ha estat un caixa o faixa que, de moment, ha sortit prou bé. Els partits de casa no han escapat de la mediocritat (resultats 1-1-1 amb gols 4-5) però, en canvi, a fora s’ha mostrat imbatible als camps del Tenerife, Valladolid, Getafe i Racing (resultats 0-2-2, amb gols 2-6). Suficient, en conjunt, per remuntar fins al 17è lloc, sortir dels llocs de descens i posar-se 3 punts per davant del Tenerife, 6 del Valladolid i mil del difunt Xerez.

Aupa Zaragoza / Entalto e á benzer / Chapadas ta l’aire / que chilan ganarez.

El nou entrenador, Gay, és justament aquell que triomfava jugant a l’Espanyol fa uns anys. Madrileny, després d’entrenar el Madrid C i un grapat d’equips de segona, va recalar al Zaragoza B fins substituir Toral a mitja temporada, en un primer moment amb caràcter provisional, ja que es confiava en l’arribada de Víctor Muñoz.

Amb l’ajuda de Nayim, ex culé i heroi saragossista de la final de Recopa-95 (París, 2-1 a l’Arsenal, a l’estil Barça), s’ha aplicat a construir un equip nou basat en els fitxatges d’hivern. El canvi s’ha notat, sobretot, en la millora del rendiment defensiu. L’equip ha après a jugar junt, afegint a la combativitat de Diogo i Ponzio la tècnica de Jarosik i Contini. Davant li costa més. Suazo, al que s’ha fitxat perquè marqui diferències, es queda sol massa estona. Aquest problema, però, no sembla que sigui la prioritat de Gay fins que l’equip hagi après a tancar-se bé.

Previsiblement, diumenge traurà l’alineació Roberto; Diogo, Jarosik, Contini, Ponzio; Gabi, Edmilson; Arizmendi, Herrera, Eliseu; y Suazo.

L’equip no està conjuntat, ja que sis d’ells acaben d’arribar, però rep pocs gols. Gay estarà des de divendres entrenant a porta tancada la pressió defensiva i decidint on situa les línies per aturar el tiki-taka del Barça.

Roberto: El entrenador nos inculca la responsabilidad de defender a todos los jugadores y cada uno absorbe esta nueva fórmula… En Primera todo se construye desde atrás porque enfrente hay mucha calidad, es normal que el entrenador apueste por esa fórmula”.

Les possibilitats de marcar quedaran confiades a una acció individual del Chupete Suazo, sense oblidar que Colunga o Lafita poden sortir a aprofitar una pilota que “pasaba por allí”.

Tener las ideas claras para ahogar su circulación de balón, evitar que se sientan cómodos y aprovechar las pocas ocasiones que tengamos, porque el Barça apenas concede”. Aquest serà el pla, no hi ha més.

Cal dir que els seguidors saragossistes confien poc en les possibilitats del seu equip davant del Barça. Com a mostra, un botó dels fòrums: Los precedentes de la primera vuelta asustan; en el Camp Nou, el Zaragoza recibió un set y Roberto, con el Atlético, se llevó una manita”.

Partido grande, sí señor, aunque miedo me da viendo hoy (4-0 a l’Stuttgart) a Messi. Espero que Contini le mire fijamente a los ojos y le diga, “hoy aquí no mojas”. Lo confieso, si conseguimos un empate me doy por contenta”.

¿¿¿Ganarle al barsa cuando se estan jugando la liga???”

Vamos a disfrutarlo y si por casualidad se produce una conjunción planetaria que nos es favorable y sacamos algún punto, pues a celebrarlo por todo lo grande”.

Diu el porter Roberto: “Lo que más me impactó (con el Atlético) es que el Barcelona sabía perfectamente cuándo, cómo y dónde hacernos daño. Tocaban y esperaban la circunstancia para hacer gol. Era impresionante.”

La falta de confiança no es traduirà en un estadi silenciós, però. Les dues penyes que més l’animen, els ultres del Lligallo Fondo Norte i els oficialistes del Colectivo 1932, al gol sud, deixaran per dues hores les picabaralles habituals per cridar, cantar allò de les dues putes i saltar com polacs. Per no semblar polacs, volia dir.

Si fins i tot als maños culés, que n’hi ha molts, els titllen de polacs!

A rasmia en o chuego / Nobleza e balor / Bandiera e orgüello / d’o nuestro Aragón.