Si hem de fer cas a les dades oficials, la seva presència a primera divisió és un miracle, ja que el club es fa fundar el 2001 i el 2008 ja va arribar a primera.
La Unión Deportiva es va formar per fusió del Polideportivo Almeria i l’Almeria CF, últim acte d’una història infinita de fusions, ruïnes, desaparicions, intervencions de governadors civils i compra de drets federatius d’equips de regional preferent per tornar a començar, canviant de nom cada vegada.
Un equip camaleònic per tant, a joc amb una ciutat que ha estat Iskenderun a Indiana Jones i l’última creuada, Mesina a Patton i Alexandria a Cleopatra.
L’Almeria i el Barça tenen molts punts de proximitat, com la creu de sant Jordi que campa als dos escuts o la gran amistat personal dels dos entrenadors. Per damunt de tot, però, està una coincidència prodigiosa: les paraules Almería i Guardiola signifiquen el mateix: mirador de vigilància o torre de guàrdia, un record onomàstic de les torres, miralles (al miraia) o guardioles que protegien la costa de les incursions dels pirates mediterranis.
El propietari-president de la Unión Deportiva és Alfonso García Gabarrón, un empresari de caràcter que va comprar l’equip el 2003. Es va sincerar en una entrevista a l’As (14-09-2007):
-Yo soy del Madrid desde chico… El Bernabéu es un estadio inigualable en el mundo… Soy un gran aficionado al Madrid… Aquí hay muchísima afición del Real Madrid.
–Le gustaría ser presidente del Real Madrid?
-Bueno, ser presidente del Real Madrid es más que ser presidente de un club de fútbol. Es una institución tan grandiosa que a cualquiera le gustaría ser presidente del Madrid, y más siendo aficionado.
En conclusió: ¡Viva mi Almería!
No es pot negar que don Alfonso és un home de recursos capaç d’aconseguir que l’Estat li faci un camp nou amb l’excusa de la celebració, l’any 2005, dels XV Jocs Mediterranis. Millor jugar al flamant Estadio de los Juegos Mediterráneos que al vell Estadio de la Falange, que feia de mal dir per la ràdio.
Un president anterior, Aznar, ja havia demostrat l’any 1946 tenir recursos per omplir les buides arques del club. Va organitzar el gran sorteig d’un xalet… ¡¡ que li va tocar a ell mateix !! Immediatament el va donar a l’Almeria per pagar els deutes.
Recursos va mostrar també el president Ángel Martínez l’any 1974, quan va vendre el seu càrrec al vice-president per tres milions i mig de pessetes. Aquest, Antonio Franco, va posar el seu nom a l’estadi i va vendre el càrrec a Arteaga per set milions quatre anys més tard.
Ignoro quins eren els recursos de Guillermo Blanes, l’inversor que va vendre a don Alfonso les accions de l’Almeria. Només em consta que la seva pàgina a Wikipedia va ser esborrada després que un hacker ¿de Granollers? hi pengés: “El mayor mafioso de almeria el peor presidente de el almeria y su negocio echa peste”.
Don Alfonso renova entrenadors i jugadors com qui canvia cromos de Butragueño. Pot fer un carrusel amb Casuco, Duque i Castro, tenir a Alfonsín de comodí de la casa, posar un entrenador titella com Fabriciano González (aquell que va fer igual a l’Alavés de Dimitri Piterman), cardar pena amb Paco Flores, descobrir Unai Emery, portar Hugo Sánchez (casualitat) o substituir-lo aquest nadal per Juan M. Lillo. Qualsevol dia fitxa d’entrenador l’indalo, el símbol iber d’Almería. O la mateixa Virgen del Mar; amb la patrona d’entrenadora segur que li aniria bé.
Amb tant d’enrenou, però, ha aconseguit que l’Almería pugés a primera divisió, pel que les opinions dels afeccionats resultadistes no li són desfavorables: “Hacía falta un mesías que a la vez se disfrazara de mecenas y en 2003 aparece en escena Alfonso García Gabarrón” “Se cansa Alfonso… y vamos a desaparecer otra vez como hace 30 años… una pena”
L’entrenador Lillo és l’autèntica estrella de l’equip. L’ha allunyat de la zona de descens, tot i la desconfiança amb que el van rebre els afeccionats: “Ya solo falta, que se le añada el almeria a su curriculum de descendidos”.
“Amigos la suerte esta echada, ya solo queda rezar a nuestro Padre Alfonso: Alfonso nuestro, que estás en Aguilas, santificada sea la Union; venga a nosotros tu Lillo; hágase tu voluntad en la Primera como en el bolsillo. Danos hoy nuestro abono de cada día; perdona nuestras propuestas, como también nosotros perdonamos a los que no se abonan; no nos dejes caer de division, y líbranos de Villar. Amén”
Els primers dies, la web http://queremosunblogdelillo.blogspot.com/ va ser visitadíssima pels almeriencs, per saber de què aniria el nou entrenador.
Algunes conclusions: “¿saben si en la libreria venden algun diccionario Español/Lillo Lillo/Español? Porque madre mia… “, “Si nuestros futbolistas logran entender a éste, yo me corto los huevos (Lippi dixit)”
Tanmateix, Lillo té les idees tàctiques clares: “No hay que atender a los dibujitos. Para mí en el 4-1-4-1 hay tres delanteros. Y es que en cuanto se mueve el balón, el dibujo se fue al carajo“
Desconfiança, però, també en sentien els seguidors cap a Hugo Sánchez, potser perquè a Almería no va aplicar aquella frase seva: “Me comprometo a ganar todos los campeonatos y todos los torneos“, sinó l’altra frase: “Es necesario fracasar para crecer”.
Hugo venia llastrat per la mala visió dels colors que arrossega des que dirigia la selecció mexicana: “Perdimos en parte por culpa de la camiseta. Al ser verde se confunde con el pasto, y no puedo dirigir como quisiera, pues se ven menos jugadores. Prefiero usar el blanco o rojo, porque se ven más jugadores”.
Blanca i roja és la samarreta de l’Almería, però Hugo va voler anar un pas més lluny: “Si juega de blanco se ven más jugadores en la cancha”
Malgrat patir tantíssims ensurts, l’afició de l’Almería és animosa, com ho mostra una enquesta penjada al fòrum oficial: ¿Cómo visualizarías a la UD Almería entre los 5-10 próximos años? La primera de les possibles respostes és: Estaremos entre los 4 mejores equipos de 1ªdiv. y luchando en Europa por titulos.
Va ser poc votada, diguem-ho tot, encara que un aficionat es queixava perquè no s’havia inclós l’opció: Haremos algún año algo grande en la Copa del Rey.
L’afició és animosa com per publicar al mateix fòrum: Comienza la defensa del título de campeones del sexo de 1ª: A todos los usuarios del foro, mayores de edad. Os recuerdo que somos Campeones de España de Primera División en el tema sexual, y no lo decimos de boquilla, lo demostró el estudio del portal para adultos sexole.com.
Els jugadors més valorats per l’afició són.
# el porter Diego Alves: “Portero joven con gran talante seguro de si mismo y el año pasado portero que paro mas que casillas y que todos los porteros de la liga pasada”
# Crusat: “A pesar de su estatura uno de los jugadores con mas ganas de jugar un partido de futbol”.
# Piatti “es el nuevo messi, juega como los angeles. Por que siempre ha sido mi idolo”. Encara que “tienes Piatti y Crusat por la banda izquierda que aportan velocidad y desconcierto a los rivales, el lado negativo de esto es que no le meten un gol al portero del españa – malta.”
La pujada a primera divisió ha multiplicat les penyes de l’Almeria. En compta amb una vintena, una de les quals ubicada al Vallès, la Peña Terrassense Las Migas, C/ Mare de Déu dels Socors, nº4, activa des del 2007. No cal explicar que, als dinars de germanor, serveixen “migas gachas y taberneros”. Regat amb aigua de les fonts de l’Andarax, per descomptat.